Aquests dies podem celebrar l’efemèride de tenir l’arqueta-reliquiari de Sant Cugat a Santa Maria de Mataró. Aquesta arqueta va ser confeccionada per contenir els ossos del màrtir Cugat, un cristià procedent del nord de l’Àfrica que fou brutalment torturat i assassinat a Barcelona, el 25 de juliol del 304, per ordre de les autoritats civils romanes, pel fet de no voler abjurar de la seva fe en Jesucrist. Sant Cugat, primer cristià de Barcelona, fou venerat a la ciutat durant el que quedava d’Època Antiga, en una església ubicada a les afores de la muralla romana, on hi havia hagut una antiga necròpolis.
Amb la invasió sarraïna de l’any 711, però, les relíquies foren rescatades i endutes cap a França, per por a què fossin profanades. Amb l’arribada dels carolingis, les relíquies tornaren a Catalunya a finals del segle IX, però com que Barcelona havia adoptat Santa Eulàlia com a patrona principal, els monjos que les portaren decidiren establir-se al Vallès, on fundaren el famós monestir de Sant Cugat.
A sobre de l’altar del monestir, presidint l’església, hi havia les relíquies de Sant Cugat, juntament amb les relíquies de les Santes Juliana i Semproniana, que estaven allà, i que la tradició vinculà com a deixebles seves. Així estigueren durant mil anys, fins que el 1835, amb la desamortització de Mendizàbal, el monestir fou saquejat i abandonat, i les relíquies es dispersaren. Les de Sant Cugat anaren a parar cap a Barcelona, i les de les Santes vingueren a Mataró, aprofitant que, des del 1772, ja teníem una petita part de les relíquies.
arqueta de sant cugat
La urna d’argent és una preciosa peça d’orfebreria que imita un sepulcre gòtic, encarregada a partir de l’any 1306 pel monestir, gràcies a una donació que havia fet un devot benintencionat, de nom Bonanat Basset. Els seus artífexs foren Arnau de Camprodon i Joan de Génova, argenters de la vila de Perpinyà, que la tingueren enllestida l’any 1312. En la urna hi ha representades escenes de la vida i martiri de Sant Cugat, segons la relata la seva passio novel·lada, dels segles VIII – IX. Per a nosaltres és molt important l’escena on s’aprecia que les Santes Juliana i Semproniana donen sepultura al cos del seu mestre, perquè és la primera representació coneguda de les patrones de Mataró.
Amb els anys, la urna de plata, pel seu valor, anà a parar al Museu Diocesà de Barcelona. Mn. Josep M. Martí i Bonet, el director del Museu, feu confeccionar dues rèpliques exactes de la urna original per poder protegir les relíquies, que es conserven actualment a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona i al Monestir de Sant Cugat del Vallès.
Bibliografia: Alberto Torra Pérez, «El arca de Sant Cugat. Notas hagiográficas y documentales», Anuario de Estudios Medievales 23 (1993), pp. 543-561.