La crisi econòmica, lluny de decréixer després d’un 2008 marcat per la delicada situació financera general, ha mantingut el seu protagonisme en aquest any que s’acaba. Durant els primers mesos de l’any l’Ajuntament de Mataró va anunciar un paquet de mesures per ajudar als ciutadans que patien més la crisi. 860.000 euros destinats a incrementar prestacions en habitatge, alimentació i formació. Això suposava modificar el pressupost de 2009: es van haver de congelar salaris de regidors i alts càrrecs, així com reduir les aportacions als grups municipals. L’oposició es va abstenir de la votació en considerar que eren mesures insuficients i en creure que eren mesures per “complir expedient”, tal i com va assenyalar CiU. Des del PP es va lamentar que no es consensués aquest paquet amb l’oposició. Entre les mesures més destacades hi ha la creació d’una oficina integral d’atenció social, creada per atendre de manera més àgil als ciutadans en dificultats i que té ubicació al centre de formació permanent de les Tres Roques.
Una de les dades que va alertar l’administració de cara a buscar ajudes pels que es trobessin en situació de risc era l’atur, situat en el 15’3% a principis d’any. Nou mesos després, els desocupats tenen un rècord històric amb un 18’8%. En total, 12.259 persones sense feina que suposen un 34% més respecte l’any anterior. Els resultats en aquest sentit són contundents, ja que tret els mesos d’estiu, on el sector de serveis va frenar el creixement de gent sense feina, no va ser suficient perquè l’atur tornés a repuntar en el darrer trimestre de l’any. El cas de la capital del Maresme és una mica més preocupant respecte altres resultats a nivell català i estatal: 4’5 punts per sobre de la província de Barcelona, 4’7 per sobre de Catalunya i 2’7 per sobre de la taxa espanyola. Això en un any on el Fons Zapatero va invertir 21 milions a Mataró i va donar feina a més de 700 persones gràcies a les tasques que anaven des de rehabilitació de carrers a instal•lació de paviments de gespa artificial en camps de futbol o el camp de hoquei nou.
Les empreses també han continuat tancant. El sector tèxtil, colpejat des de fa anys, és un dels més afectats, de nou, per la crisi econòmica actual. L’empresa Dos-tex anunciava a principis d’any que traslladaria el 75% de la seva activitat al Vietnam i deixaria a Mataró els treballs de disseny i una mínima producció. Nou mesos més tard, la inversió de deu milions de dòlars al país asiàtic provocava que la seu a la capital del Maresme tanqués. Vint treballadors al carrer que reclamaven les seves indemnitzacions. No ha estat l’únic cas. Valenri va acomiadar vuit treballadors i va proposar ampliar la jornada laboral dels altres 70, un contrasentit que li va valer una demanda per acomiadament improcedent. Caribú, per la seva banda, va presentar suspensió de pagaments degut als problemes de liquiditat i la caiguda del consum. Un centenar de treballadors van rebre la carta d’acomiadament. La construcció també ho passa malament: l’empresa J. Verneda acomiada a set treballadors per falta de feina.
Davant aquesta situació el sector tèxtil va posar de manifest en una trobada empresarial que rebien per tots costats, en paraules de Josep Espígul, president de l’ASEGEMA. Els grans sectors han intentat buscar solucions per pal·liar aquests moments complicats. Els constructors, un altre dels sectors més afectats, identifiquen en la manca de liquiditat els seus principals problemes. Per la seva banda, la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme busca solucions en la creació d’aliances entre pimes. És la seva gran aposta, que les empreses s’uneixin per compartir les seves fortaleses i poder arribar a nous projectes que no es poden fer de manera individual.
El 2009 lluita davant de tot en el tema de les inversions. Des de l’administració pública hi ha dificultats per mantenir-les. El TecnoCampus retalla costos i redueix la inversió en 14 milions, i el programa del futur parc tecnològic en aquest any es redueix dels 60 als 46’5 milions d’euros. No és l’únic cas. En el balanç de l’any, Aigües de Mataró admet que la crisi fa presentar menys beneficis dels previstos i que això podia fer baixar les inversions. Per mantenir l’esforç inversor, Pumsa supera els 100 milions d’euros en deute arrossegat de 2008 en un 75%, tot per la voluntat de seguir amb els projectes urbanístics de la ciutat.