El Dia dels Treballadors, aquest divendres 1 de Maig, no podrà ser motiu de grans celeebracions a Mataró, una ciutat on l'atur és una llosa enorme. Aquest serà un dels temes estrella a les properes eleccions municipals a Mataró. Però els partits no ho tindran fàcil per articular propostes convincents per resoldre'l. La capital del Maresme, amb 13.197 aturats registrats (una taxa del 20,13%) es manté com la ciutat catalana de més de 50.000 habitants amb més persones sense feina. La dada més alarmant de totes és que uns 7.000 d'aquests aturats, la meitat, ja no reben cap prestació, la majoria per haver esgotat els 24 mesos previstos. El nombre d'aturats de llarga durada suposa un 35% del total a Mataró a gener del 2015 i supera en més de 7 punts la mitjana catalana. Aquestes persones han de recolzar-se en altres ajudes (Renta Bàsica d'Inserció, ajudes per a majors de 55 anys, etc), però en els casos que tampoc hi tenen dret -cada cop són d'accés més restringit- han de subsistir exclusivament de les ajudes familiars i de la caritat.
Com s'explica que Mataró pateixi unes xifres tan negatives, pitjors que les del seu entorn? Un dels motius més evidents és que la ciutat partia amb desavantatge quan va irrompre la crisi. El desplomament d'un puntal de l'economia local com el sector tèxtil, que es va evidenciar a inicis de la dècada passada, va generar una bossa d'atur prèvia que mantenia Mataró amb una xifra d'aturats superior a la del conjunt de Catalunya ja en època de bonança. L'evolució interanual de l'atur registrat als anys 2003 i 2004 va tenir puntes del 20% a Mataró, mentre que a Catalunya aquestes no arribaven ni al 5%. A partir de 2008, Mataró acumulava una càrrega prèvia quan la crisi global va començar a destruir ocupació en massa a tot el país. Als aturats procedents del tèxtil, majoritàriament dones, s'hi sumen llavors els de la construcció, que cau en picat. Es tracta de dos sectors que havien generat “ocupació de baixa qualitat": treballadors amb poca formació, només preparats per a feines concretes i que per aquests motius resulten molt difícils de recol·locar en el marcat laboral.
Vinculat a aquest fet s'hi suma que Mataró també ha patit una taxa de fracàs escolar superior a la mitjana catalana. La possibilitat de treballar en la construcció (paleta, pintor, electricista, fontaner) va fer que molts joves mataronins abandonessin els estudis obligatoris en busca de sous que podien arribar a superar els del seu professor de secundària. Les estadístiques indiquen que les ciutats catalanes amb menys nivell de formació dels seus habitants són les que pateixen índexs d'atur més elevats. Però els joves no són els únics afectats; molts aturats mataronins són persones més grans de 45 anys, que ho tenen molt difícil per trobar empreses que els contractin. Al contrari que molts joves, aquest col·lectiu no sol tenir una xarxa familiar a la que recórrer quan; més aviat el contrari, sol ser el puntal d'una família que passa a quedar-se sense ingressos.
Dades per a l’optimisme
Davant d'aquest panorama tan desolador, hi ha algunes dades que mitiguen el pessimisme. L'actual mandat es tanca amb saldo positiu: s'han generat uns 400 llocs de treball respecte al 2011. El darrer mes de març ha registrat un descens d'aturats més gran des de 2007. I la variació absoluta respecte al mateix període de l'any passat és de 1.065 persones menys a l'atur. La taxa de fracàs escolar, que havia arribat a superar el 30%, s'ha reduït fins al 19%, convergint amb la mitjana catalana.
Els esforços realitzats des del Servei d'Ocupació (SOM) també comencen a donar els seus fruits. Entre 2011 i 2014 la mitjana de persones ateses ha estat de més de 9000 persones. L’any passat gairebé van duplicar el nombre de llocs de treball gestionats (793) respecte a l’anterior. Si l’any 2012 es va mantenir contactes amb 1.300 empreses de Mataró i la seva àrea d’influència, dos anys després es van multiplicar fins a més de 4.000. El programa FEM Ocupació per a joves (de 18 a 30 anys) va comptar amb un centenar d’usuaris, el 65% de les quals seguia treballant després d’acabar les pràctiques a empreses. Pel que fa als Plans d’Ocupació, fets amb la Generalitat o la Diputació, han donat feina a 338 persones. Des del SOM, que ofereixen tutories personalitzades a tots els usuaris, consideren que la situació ha millorat respecte a fa 2 anys, que hi ha més oportunitats d’aconseguir feina i animen tots els aturats a moure’s, formar-se i apuntar-se a totes les iniciatives que surtin. Una altra cosa, com també alerten des dels sindicats, és la qualitat de l’ocupació que s’està generant ara, sovint molt precària.
-