Si volem parlar dels sonadors de la Festa Major era obligat a nivell de procediment de començar per ells i elles, per la Banda, per l’Agrupació Musical del Maresme. Aquest 2024 es compleixen 40 anys de la fundació d’aquesta formació i la celebració, que ha anat cremant etapes i actes els darrers mesos, es consumarà del 25 al 29 de juliol quan a partir de la bufera d’aquesta quarantena de músics en sortiran algunes de les melodies més desitjades per tots els mataronins. Quan la Banda sona és que Mataró està de festa. Quan és al carrer és que hi passen coses maques. Pocs moments tan il·lustratius d’això hi ha com l’inici del Desvetllament Bellugós. Cop de bombo i tot es desferma!
L’Agrupació Musical del Maresme va néixer a partir dels Escuracassoles de Carnestoltes i durant la primera meitat d’aquests 40 anys seus van veure com era la mítica Banda de Gaianes la que assumia el rol principal de ‘Banda de Les Santes’ que ara ostenten amb total mereixement. Aquest 2024 es compleixen 20 anys del canvi de banda al capdavant de la Festa Major, un pas conseqüent i plàcid que va ser el punt d’inflexió necessari perquè l’Agrupació Musical del Maresme adoptés el rol natural que li corresponia. Ja abans havia fet concerts, havia trobat l’entorn del pati de l’Hospital de Sant Jaume com a propìci i acompanyava colze a colze i instrument a instrument a la Societat Musical Mestre Orts de Gaianes.
Un rol primordial
De banda n’hi ha hagut ‘sempre’ es pot dir a Les Santes. L’antiga Banda Municipal, per exemple. O fins i tot guarnicions musicals militars, en temps de la caserna, quan la festa no duia l’article en majúscula ni responia a l’esquema actual. A partir de la necessitat clara d’una banda potent al seguici es va anar al País Valencià a trobar-la quan Les Santes actuals s’esbossaven o eren noves de trinca i precisament la música de banda va ser de la mà de Santiago Vicent un dels ingredients miraculosos que van fer néixer el 1983 el Desvetllament Bellugós. Fa un any, en la celebració dels 40 anys de l’acte genuí i paradigmàtic de cada Nit Boja, l’Agrupació Musical del Maresme va alçar la veu per queixar-se amb tota la raó de no haver estat present en els actes i iniciatives commemoratives.
L’oblit va fer mal però Les Santes del 2023 van ser com seran aquestes. Les d’una Banda potent i present, que combina actes propis com els concerts d’inici (el 25) i de final de la festa (el del 29, en companyia d’algun altre grup musical) amb formar part indissociable del seguici institucional festiu.
La Banda tanca el seguici i omple de notes alegres les passejades. Té un joc propi genial pel que fins i tot els Gegants i l’Àliga dansen al seu so. És el primer so que sona un cop la traca de la Crida ha espetegat i òbviament no falla al Desvetllament Bellugós ni al De Parranda. Les notes del pasdoble ‘La Entrada’ són la salutació a les autoritats abans d’Anar a Ofici i les marxes o el Bequetero accelerat tanquen moments de deliri com la Dormida capgirada del migdia del 28.
Les camises vermelles
Formar part de l’Agrupació Musical del Maresme és molt més que tocar un instrument; és una experiència de vida que combina música, comunitat, aprenentatge i moments inoblidables. Les històries compartides pels membres de la banda són un testimoni viu de la seva importància i de la passió amb què viuen cada moment i és per això que en el 40è aniversari i abans que tornin a ser la banda sonora dels millors moments de la Festa Major hi hem volgut parlar. L’Alícia, l’Assumpta, l’Eduard, en Miquel i en Pep radiografien què se sent formant part de l’Agrupació Musical del Maresme quan arriba juliol i toca el millor que saben fer.
Quan es tracta de descriure què és el millor de tocar amb la banda, tots els membres coincideixen en l’aspecte humà i la comunitat que es crea al voltant de la música. Alícia Morales, clarinetista des del 1989, destaca “la comunitat que es crea entre persones diverses, amb diferents visions i vivències però amb un objectiu comú tan maco com és la música”. Per ella, formar part de la banda és més que tocar música; és un espai de convivència i creixement personal. Assumpta Morales, flautista amb 35 anys a la banda, aprecia compartir la seva afició amb els amics: “Un espai on ens ajuntem gent de totes les edats per gaudir fent música tots junts”. A més de la música, destaca que la banda ofereix un entorn intergeneracional on es barregen experiències de vida diferents.
Eduard Marquès, saxofonista alt des de fa 7 anys, valora “tocar diferents estils de música per aprendre tot rient i fent amics i amigues”. Considera que la diversitat de repertori és una gran oportunitat per desenvolupar les seves habilitats musicals mentre es diverteix amb els seus companys. Miquel López, trompetista des de fa 12 anys, subratlla tres aspectes clau: la socialització, l’aprenentatge i la satisfacció personal. “El millor de tocar a la banda són les amistats que he fet, l’aprenentatge constant i la satisfacció de sonar bé en moments especials”, explica. Per ell, la banda és una escola de vida on es comparteixen valors, coneixements i moments inoblidables.
L’encant de Les Santes
Les Santes, la Festa Major de Mataró, és un moment àlgid per a la banda, amb diversos moments destacats que cada membre viu intensament. Alícia Morales es queda amb el De Parranda: “Veure als nens i nenes gaudint de la festa i compartint aquest sentiment únic de grup i de ciutat és emocionan. “Quan sents la veu d’un petit comptant I 15!, amb molta alegria, et dona empenta per seguir tocant encara que ho facis mil vegades, diu l’Alícia amb un somriure.
Assumpta Morales destaca dos moments: “La sortida de dins l’Ajuntament el 25 de juliol a la nit, abans de començar el Desvetllament, per l’emoció que et desperta que milers de persones esperin el moment de començar a tocar el Bequetero”, i “la dormida del 28 de juliol al migdia, per la germanor màxima amb els membres de les colles, el públic i la banda”. . Eduard Marquès també escull el Desvetllament Bellugós: “És un moment màgic i poder participar-hi des de dins és tot un orgull”. Per ell, la màgia d’aquest moment resideix en la complicitat i l’energia que es genera entre els músics i el públic.
Miquel López, per la seva banda, opta pel concert de l’Hospital, ara celebrat fora de Sant Jaume per aforament: “És un acte molt emblemàtic i maco, que marca l’inici de la rutina de Les Santes”. Aquest concert és un ritual iniciàtic que prepara emocionalment els membres de la banda per a la intensitat dels dies festius.
El reconeixement
Sobre si la banda està prou reconeguda, les opinions varien lleugerament. Alícia Morales creu que “la gent no acaba de ser conscient de la importància de la banda a la festa”, subratllant que sense la música molts elements festius quedarien apagats. “La gent visualitza molt a les figures perquè atrauen l’atenció i són representants de la festa per excel·lència, però si ens aturem a pensar, tots aquests elements festius sense la música quedarien apagats i tristos”, explica. Assumpta Morales considera que “la gent és molt conscient que som una part imprescindible de la festa però, fins ara no s’ha començat a valorar explícitament tant com ens agradaria”. Tot i ser conscients de la seva importància, els membres de la banda desitjarien un reconeixement més visible, com sortir als cartells i contes de la festa. Marquès pensa que “cada vegada més la banda està obtenint el seu raconet a la festa”, sobretot entre els més petits que els miren amb admiració. “Sobretot entre els més petits que t’assenyalen i et miren quan passes vestit de vermell amb l’instrument a la mà”, comenta. Miquel López, tot i reconèixer el suport institucional i logístic adequat, assenyala que “dins dels entorns més tancats de Mataró centre hi ha qui es pensa que la banda no és tan important dins de la festa”.
Tantes anècdotes com es vulgui
Les anècdotes i curiositats abunden entre els membres de la banda. Alícia Morales recorda “els moments on es comparteixen complicitats que es creen quan toquem les peces com Paquito, Amparito o Bequetero a Can Xavi, diu. Assumpta Morales té un repertori extens d’anècdotes, des de deixar un músic tancat dins d’un vestuari fins a tocar en esdeveniments del grup de teatre La Cubana. “Deixar-nos un músic tancat dins d’un vestuari i donar-nos compte després de mitja hora d’haver començat el bolo”, recorda amb humor.
Eduard Marquès, originari de Terrassa, recorda el seu primer contacte amb Les Santes com a ciutadà: “Em va crear un esclat d’emocions difícils de descriure”. Veure la gent cantant un pasdoble i comptant fins a quinze el va deixar xocat, però ara, diu, ell també és part d’aquesta bogeria. “El boig també sóc jo...”, comenta rient. Miquel López destaca el concert de record a la Banda Municipal de Mataró, que va dinamitzar recuperant antic repertori:
Tots ells, igual que tota la Banda des del director Pere Bono fins al més veterà que encara pot parlar dels 40 anys amb gran memòria o la més novella de la tropa tenen una cosa en comú: per Les Santes faran sonar la festa i, per tant, els mataronins faríem bé d’aprofitar l’oportunitat de felicitar l’aniversari al seu costat, ballant. Per 40 i 400 anys més!