Mataró va analitzar les fórmules per millorar les relacions entre l'Administració i l'administrat a través de les noves tecnologies dins les jornades El govern en la societat del coneixement que van tenir lloc a la Politècnica de Mataró el passat dia 25, coincidint amb el Dia d'Internet. L'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, va explicar que el fet d'estar «condemnats» al progrés tecnològic obliga a apostar per les noves tecnologies per no quedar-se al marge, però, va advertir que no es pot fer una aposta desordenada, «sense harmonia» i perdent de vista la finalitat última, la cohesió social.
Per assolir la desitjada cohesió social tecnològica l'alcalde de Mataró va apuntar a la participació, per integrar a la ciutadania i fer-la sentir partícip, i també al progrés econòmic, entenent-lo com un procés on tothom estigui inclòs i no com un element de diferenciació.
L'alcalde també va assenyalar la tecnologia com un futur pilar econòmic de la ciutat, al costat del serveis i el comerç.
Hem fet una aposta molt clara i aquesta és el tecnocampus. Creiem que l'edifici que es construirà l'any vinent serà un nou impuls per l'economia de Mataró, al costat dels serveis i el comerç. D'aquesta manera s'expressava l'alcalde de Mataró Joan Antoni Barón, en una taula rodona sobre els efectes de la SI en l'acció de govern titulada El govern municipal en l'era digital. Efectes de la Societat de la Informació (SI) en l'acció de govern: canvis en la gestió i en la relació amb els ciutadans.
Per Barón, Mataró està ben situada pel què fa a l'accés a les noves tecnologies Tenim molt bones infraestructures. Podem comparar el benefici que comportarà la revolució tecnològica a la ciutat, com ho va fer en el seu moment el primer ferrocarril Barcelona-Mataró. Barón també va criticar el cost que suposarà als ajuntaments els nous canals de la TDT, la Televisió Digital Terrestre. No sé d'on haurem de retallar, però des de l'administració local és inviable finançar el cost d'aquests canals.
Per la seva banda, l'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Antoni Morral, va destacar que el seu consistori no està tant ben situat en l'accés a les TIC, com altres ajuntaments existeixen elements d'enorme càrrega ideològica lligats a les TIC. Segurament estem mancats d'instruments estratègics per fer aquest tipus de polítiques. Morral va explicar que Cerdanyola ha centrat els esforços en la urbanització dels terrenys del nou Laboratori de Llum Sincrotró (ALBA) i el Parc Tecnològic del Vallès. L'alcalde també va afirmar que l'Ajuntament treballa en un nou pla parcial, per definir quin ha de ser el marc d'aquestes Noves Tecnologies.
La taula rodona la va concloure Lluís Guinó, alcalde de Besalú, qui va destacar el paper dels petits municipis en l'accés a les TIC des d'un punt de vista tècnic ens hem fixat més en l'àrea d'influència i la situació estratègica del municipi, i no tant a nivell particular com ho fan els grans consistoris. Per Guinó, les TIC poden ajudar a democratitzar els grans ajuntaments, però és imprescindible que els ciutadans sàpiguen com funcionen.
La jornada constava de cinc taules rodones temàtiques que van comptar amb la participació d'experts en noves tecnologies. En una d'elles quatre alcaldes d'arreu de Catalunya van parlar de les seves experiències en el canvi de la gestió municipal.
