Els alcaldes catalans rebutgen totalment la voluntat del Govern de la Generalitat de retallar un 10% els pressupostos de la sanitat catalana. Coincideixen en apuntar que “no és forma de fer les coses” i que la salut “és el darrer que cal retallar” ja que és un dels pilars del benestar. Entre els alcaldes consultats per l’agència ACN hi ha el de Mataró, Joan Antoni Baron, que es queixa que el Departament de Salut encara no ha concretat com i de quina manera afectaran les retallades. Per aquest motiu, ha demanat que els ajuntaments hi puguin dir la seva i que les limitacions pressupostàries tinguin present les característiques de cada territori. Mataró, com Granollers i altres municipis de la corona metropolitana, compta amb un consorci hospitalari participat pel mateix ajuntament, circumstància que explica la preocupació dels alcaldes.
En aquesta línia, l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, reclama al Govern de la Generalitat que a l'hora de fixar els criteris es tingui en compte “la situació històrica” dels territoris. Mayoral ha demanat “nitidesa” i “claredat” perquè els missatges que arribin des del Govern siguin uniformes. Així mateix considera que els ajustos que hagin d'aplicar-se haurien de poder decidir-se d'una forma dialogada: “És important que les decisions es prenguin des del consens polític i territorial”, ha comentat Mayoral.
Per la seva banda, l'alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, ha declinat fet declaracions fins que el Departament de Salut no hagi comunicat les mesures oficialment.
Lamentable i penós
Pel que fa a d’altres alcaldes de Catalunya, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, assegura que “no és forma de fer les coses” i indica que la salut és “el darrer que cal retallar”. Àngel Ros, de Lleida, avisa que la salut és el pilar de l'estat del benestar. Josep Fèlix Ballesteros, de Tarragona, és el més bel·ligerant de tots i amenaça amb mobilitzacions i en presentar un recurs a la justícia. Ballesteros ha qualificat la retallada del pressupost de sanitat com un acte polític “lamentable i penós” al qual la ciutat s'hi oposarà “frontalment”. “És un causus belli”, ha manifestat Ballesteros, que ha afegit que si el Govern no rectifica “tindrem una guerra oberta”.
Baron en una imatge d'arxiu