La presidenta de lHermandad Divina Pastora durant la seva intervenció al ple
J. Vives
Baron i Bassas salien amb Divina Pastora i carreguen contra la CUP
La presidenta de l'entitat nega els rumors que asseguren que relloguen la Torre de Can Palauet a particulars
La presidenta de l’Hermandad Divina Pastora va tornar a negar, en el ple de dijous, dia 2, els rumors que afirmen que l’entitat relloga a particulars l’edifici de la Torre de Can Palauet on tenen la seva seu social. El tema va arribar al ple a través d’una pregunta presentada per la CUP. El seu portaveu, Xavier Safont Tria, va ser objecte de crítiques tant per part de la presidenta de l’entitat com de l’alcalde, Joan Antoni Baron, i el regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, que li van retreure que hagi donat credibilitat a uns rumors “que creen malestar social”. “És indigne que una entitat honesta s’hagi de defensar”, va dir Bassas, que va explicar, tal i com va avançar a capgros.com, que Divina Pastora paga 156 euros de lloguer per la Torre de Can Palauet i que a canvi s’encarrega de la seva vigilància i manteniment. Bassas, com també Cantero, va negar que aquest equipament es rellogui per fer-hi festes privades. La presidenta de l’entitat va demanar a la CUP, en un acalorada intervenció, que demostrés les acusacions aportant factures o imatges de les presumptes festes, i el va convidar a conèixer l’entitat després de fer una llarga enumeració de les activitats que l’entitat porta a terme, segons va recordar, de forma “gratuïta”. Safont-Tria també va ser esbroncat per l’alcalde per “portar als mitjans” uns rumors sobre els quals, va assegurar, mai n’havia sentit res. “Ara el mal ja està fet i costarà molt d’arreglar”, va afegir Baron. El portaveu de la CUP va recordar que en cap cas havia “acusat” l’entitat de res sinó que volia saber si el govern tenia coneixement dels rumors que corren per Cerdanyola. El portaveu de l’entitat Terra Verda, Juan Sánchez, també va intervenir en aquest punt de l’ordre del dia per ratificar aquesta versió, i va denunciar el que considera un cas “d’amistat i clientelisme polític”.