L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, el primer secretari del PSC i regidor d’Urbanisme Ramon Bassas, i l’actor Joan Pera són tres dels mataronins que han signat de la declaració crítica amb el posicionament de la Conferència Episcopal Espanyola en relació amb les eleccions generals. La declaració l’han signat una cinquantena de personalitats polítiques, socials i eclesials de Catalunya, entre les quals s’hi inclou el president de CiU, Artur Mas, i el dirigent de la mateixa federació, Xavier Trias, els alcaldes de Tarragona i Lleida, el president de la CCMA, Albert Sàez, l'exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, o el president de Justícia i Pau de Barcelona, Arcadi Oliveres. El document assegura que els posicionaments de la Conferència Episcopal fa que "molts catòlics" se sentin "exclosos" de l'església, lamenta els posicionaments sobre el terrorisme i creu que, en aquesta qüestió, té una actitud que"s'assembla massa" a la del PP.
La declaració, que va ser presentada dimarts passat, dia 19, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, considera que l'església “té dret a intervenir públicament en els debats socials” i que la seva opinió ha de ser “valorada i respectada com la d'altres agents socials”. A més, acullen “amb respecte i atenció la paraula” dels bisbes “com a cristians”. El document també aposta per una “laïcitat integradora i no excloent”, una 'sana laïcitat'.
Els sotasignants fan seves les paraules de l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que dies després de la nota de la Conferència Episcopal Espanyola va instar l'església a no pretendre tenir “cap monopoli” i a vetllar pel “diàleg i la misericòrdia”, i no per la “confrontació”. Els promotors de la declaració consideren que el contingut de la nota de la Conferència Episcopal es “contradiu” amb “aquesta visió esperançada de la societat i de llibertat d'opció política dels cristians”, ja que fent una “lectura literal” impedeix “que els cristians puguin orientar el seu vot a qualsevol dels partits que actualment hi ha representats democràticament al Congrés”.
A més, lamenten que el seu contingut “accentua aquells aspectes que s'assimilen al discurs d'un determinat espectre polític i arracona al final de la mateixa nota altres consideracions que també són fonamentals en la doctrina social de l'església i que per molts cristians també són determinants per discernir el seu vot”. Pels sotasignats, això ha conduït a que la nota de la Conferència Episcopal 'hagi contribuït a identificar la veu de l'església amb els interessos d'una opció política', fet que els crea 'preocupació i desencís', ja que 'l'assimilació de l'església amb una opció política o amb un determinat model social és un risc'.
Un dels punts de la declaració fa especial referència a l'apartat de la nota de la Conferència Episcopal que feia referència al diàleg amb grups terroristes: 'la recerca de la pau i de la justícia es troba en el nucli indissociable del missatge cristià i ha estat l'orientació de l'acció de l'església per lluitar contra la violència arreu del món', asseguren, tot afegint que no poden entendre “com l'església, que ha estat espai de trobada i mediació en molts conflictes, ara aixequi la veu contra el diàleg i una possible negociació”. A més, afegeixen que els 'dol' que la seva posició “s'assembli massa a l'expressada reiteradament només pel PP”.
Els signants de la declaració també lamenten 'el procés dels darrers anys' en què “moltes veus de l'església que arriben a la societat espanyola apareixen més com un element de confrontació que de reconciliació”. En aquest sentit, consideren especialment “rellevant” el posicionament dels bisbes catalans, tot demanant que l'església promogui un clima de diàleg amb la societat.
El document acaba dient que “molts catòlics” no se senten “còmodes” amb aquesta situació' i manifesten “amb contundència” el seu “desacord i disgust”. “La nota de la Conferència Episcopal Espanyola i algunes de les reaccions que ha provocat en els darrers dies fan que molts catòlics tinguem la sensació d'estar exclosos de l'església de la qual formem part”, conclouen.
