Tanquem l'any de la crisi amb unes dades d'atur a la ciutat molt elevades.
Aquest ha estat el gran drama de l'any a la ciutat i al país. És la qüestió que més em preocupa, perquè darrere de cada aturat hi ha una família i una situació personal concreta. L'atur ha estat sempre una dèria del meu mandat. Fa anys que patim taxes superiors a la mitjana catalana i espanyola per la crisi del tèxtil, portàvem temps treballant per pal·liar-la i ara ens ha caigut a sobre la crisi global. Però déu n'hi do com ha aguantat el teixit econòmic. Som una ciutat de treballadors, sense feina Mataró queda desdibuixada. Ara ens toca mantenir les apostes estratègiques per estar en bona posició quan arribi el canvi.
Les mesures adoptades a nivell municipal han estat suficients?
No, perquè sinó no estaríem en aquesta situació. Ningú s'esperava la magnitud d'aquesta crisi, que sobrepassa els recursos de l'Ajuntament. No tenim capacitat de fer mes coses. Per això el FEIL ens ha ajudat durant aquests mesos, creant ocupació temporal, però hi ha hagut empresaris que m'han dit que els ha ajudat a salvar-se. Ara la nostra preocupació és atendre la gent que ho està passant malament per la conjuntura actual. No volem que la seva situació es converteixi en crònica. Per aconseguir-ho, hem obert l'Oficina d'Atenció Social, i hem mantingut les inversions en apostes estratègiques.
Sempre diu que cal posar els ous en diferents cistelles, però ara mateix no s'està confiant massa en El Corte Inglés i el TecnoCampus com a úniques estratègies del futur?
Aquests dos projectes són grans “repartidors”. El Corte Inglés actuarà de centralitat i augmentarà la massa crítica del comerç, el sector que ara mateix genera més ocupació a la nostra ciutat. Situar-nos com a nucli comercial genera molta activitat perifèrica, més enllà dels llocs de treball que crearà el centre comercial.
És saludable que el comerç sigui el sector més important?
Jo crec que sí, anem encaminats cap a una ciutat de serveis i el comerç juga un paper molt important en aquest sentit. Mataró aspira a ser una ciutat metropolitana que actuï com a porta nord, però també a ser la capital d'un territori. Els municipis del nostre entorn tenen una capacitat adquisitiva molt alta, superior a la dels mataronins. Ser un referent comercial pot ser molt positiu per a la nostra economia.
I quin efecte tindrà el TecnoCampus?
Diferent. Servirà per modernitzar el nostre teixit econòmic en una ciutat tradicionalment manufacturera. Introduirà a la nostra economia innovació, noves tecnologies i coneixement. D'entrada potser no generarà llocs de treball, però els anirà creant indirectament. TecnoCampus i Corte Inglés seran motors reals de l'economia de la ciutat.
Notarem la importància del Corte Inglés des del dia de la inauguració, però en el cas del TecnoCampus, quan veurem els canvis?
Els veurem de manera paulatina, no arribaran de cop. Serà un procés més gradual perquè la seva transformació serà més profunda. Però hi haurà elements que tindran un fort impacte per la ciutat, com ara l'escola d'infermeria, que atraurà alumnes de fora i generarà activitat econòmica.
Tornant a la crisi, ha sorprès el perfil de gent que ha hagut de recórrer als serveis socials?
Sí, ha sorprès, per bé que ja sabíem que la gent que s'hi adreçaria tindria un perfil diferent a l'habitual. Una tercera part dels ciutadans que han recorregut a Càritas aquest any eren usuaris nous de l'entitat. Repeteixo que hem d'aconseguir que aquesta situació desfavorable que pateixen ara no es converteixi en crònica, perquè llavors serà molt difícil tornar enrere.
Les previsions de cara a aquest 2010 no són gaire positives. Estem preparats per suportar un any més de dificultats?
La situació és complicada i no tenim perspectives certes que vagi a millor. Però sóc optimista, perquè si l'alcalde no ho és, el millor que pot fer és anar-se'n cap a casa. Quina confiança o esperança generaria? Però les coses no tornaran a ser com eren. La crisi ha estat molt acusada en bona part perquè s'ha perdut la confiança, però hi segueixen havent molts treballadors que mantenen la seva feina de manera estable. Aquest Nadal serà important per determinar la recuperació d'aquesta confiança a través del consum, força motriu de l'economia.
Quan el govern afirma que en el pressupost de 2010 es manté l'esforç inversor també fa gala d'aquest optimisme que predica l'alcalde, ja que les inversions en realitat baixen notablement.
La inversió baixa de manera significativa, sí, però estem parlant de l'esforç inversor, del treball extraordinari que hem hagut de fer per mantenir la capacitat inversora en un moment en què costa més aconseguir els recursos necessaris.
I en què es reflectirà aquest descens real en les inversions?
Tots haurem de fer esforços. Nosaltres ho hem fet disminuint de manera molt important la despesa corrent. Però també ho notaran els ciutadans. Les subvencions a les entitats vindran rebaixades, els demanarem un esforç d'imaginació perquè tot sigui més barat, com tots estem fent a les nostres llars. Les festes de barri s'hauran de retallar, haurem de ser més imaginatius per celebrar que som veïns. Però sí que intentarem mantenir l'esforç en les despeses de caràcter social i en els convenis amb les entitats d'aquest àmbit.
La retallada ha estat general a tots els departaments. No s'hauria hagut de fer tractaments més específics, retallant un àmbit i reforçant un altre, com ara la seguretat ciutadana?
Vivim circumstàncies socials complicades i hi ha una mica més de delictes, però a la ciutat mai hi havia hagut tants policies com ara. El debat sobre la seguretat és artificial i té un clar component electoralista. Els que ho treuen a la palestra van ser còmplices del desmantellament de la Policia Nacional a Mataró, no van dir res i allò va ser dramàtic. L'esforç de la Policia Local va fer que ho superéssim, sense cap show mediàtic.
Llegeix la segona part de l'entrevista
-