Baron: 'S'ha de tenir consciència de classe...' (i II)

TecnoCampus

R.R: Mataró ha perdut una inversió important de Microsoft.
J.A.B.: Això no és veritat, és una de les llegendes urbanes de la ciutat.

R. R.: Però no ha vingut.
J.A.B.: I també hauria pogut venir la Citroen en el seu moment. Microsoft va acabar a Manresa perquè Caixa de Manresa va fer una empenta molt forta. Perquè aquí no va jugar ningú més?

R.R.: Quina part de culpa té l'ajuntament en tot això?
J.A.B.: La diferència no està en l'actitud de l'ajuntament, sinó en la de l'agent privat que juga o no juga. Les condicions que Microsoft va trobar a Manresa les tenia també a Mataró, però altres condicions no es van donar. És molt fàcil magnificar algunes coses. La ciutat perd algunes coses, però també en guanya moltíssimes. Magnificar el cas de Microsoft és una certa estafa. Vindran altres empreses, com per exemple TicSalut, una empresa participada de la Generalitat que serà importantíssima en el desenvolupament de la informació i les noves tecnologies en l'àmbit sanitari.

P.: Ha arribat tard el TecnoCampus?
J.A.B.: Jo crec que hi hem arribat quan hem pogut arribar-hi, quan hem pogut desenvolupar el sector del Rengle i assegurar els ingressos d'una operació de 60 milions. El TecnoCampus és una gran aposta de ciutat.

Cultura

R.R.: Com valora la tasca de Jaume Graupera al capdavant de cultura?
J.A. B.: En Jaume Graupera i jo tenim diferències considerables en quan a la percepció d'alguns fets culturals. Jo crec que els agents culturals, els actors de la cultura són fonamentals, perquè són grans usuaris i creen la gran massa crítica cultural de la ciutat. I al client també se l'ha de cuidar. Per això per mi és molt important la creació, en tota la seva diversitat. En Graupera creu que ha de cuidar més els públics. Estem parlant d'una frontera poc difusa. Però jo soc lleial als meus socis de govern, i en nom del govern assumeixo encerts i equivocacions.

P.: Considera la cultura i l'educació com una eina d'integració?
J.A. B.: Sí, importantíssimes. L'educació sobretot, perquè l'escola és l'únic espai de convivència absoluta, sempre que sapiguem fer una xarxa escolar que no sigui segregacionista. Si les persones estan juntes es genera una cosa fonamental, els vincles personals i les relacions humanes. L'esport i la cutlrua també són molt importants. Jo crec sobretot en la interculturalitat, perquè cultura està feta de capes successives. No s'han de crear espais segregats ni elements separadors, sinó fer-los servir per unir la gent.