Joan Antoni Baron, exalcalde, líder del grup socialista i cap de l'oposició, fa balanç del mig mandat de govern Joan Mora, després de l'entrevista publicada la setmana passada amb l'actual alcalde. Dos anys que valora d'una manera negativa, ja que considera que l'executiu està anclat en la mentida i la desconfiança i és incapaç de presentar un projecte de ciutat. Alhora, en aquesta primera part de l'entrevista, Baron defensa els motius del deute municipal contret en anteriors mandats.
Dos anys de govern de Joan Mora. Què en pensa?
Que és un govern instal·lat en la desconfiança absoluta. Vers l’oposició, per descomptat, però també vers els funcionaris. Com pot comandar un equip de 1000 persones si no confia en la gent? Un govern desconfiat i també menditer, menteixen permanentment i es queden tan amples.
Desconfiants, mentiders i sense projecte. Deu n’hi do...
Són incapaços de posar un projecte de ciutat sobre la taula. Mana la desídia, qui dia passa, any empeny. Sense visió de ciutat ni capacitat per garantir-ne la governabilitat. Però no paren de recórrer sistemàticament al passat, de parlar del deute contret. Sense esmentar mai els actius que ha donat aquest deute.
No se’n cansen perquè el deute que van deixar vostès és enorme.
Però per què no posen en valor tot allò que tenim a canvi? Què faríem avui només amb tres pavellons, sense gespa als camps de futbol, sense el Rengle, el TecnoCampus ni les escoles universitàries. Què estaríem fent? Ens vam endeutar, però d’una manera responsable. El deute de l’Ajuntament és raonable, dins d’un ràtio normal. El de PUMSA es produeix perquè ens agafa la crisi amb diverses operacions a mig fer.
Però si PUMSA i Ajuntament són el mateix.
No, són dos coses absolutament diferents. PUMSA té permesa l’activitat mercantil, pot endeutar-se per aconseguir una sèrie d’actius i generar plusvàlues que es poden invertir en pisos de protecció oficial, polígons industrials, el Sorrall o el Museu Bassat. Pumsa va ser el motor de transformació de la ciutat i de la seva economia.
Potser el motor va funcionar a massa revolucions.
No vam ser temeraris. El deute, que no és més que un mecanisme de finançament, s’ha d’usar amb sentit comú i per temes importants. No vam construir palaus d’hivern, sinó coses que la ciutat necessitava. Escoles, equipaments esportius i sanitaris, rehabilitació patrimonial, aparcaments, sostre industrial, treball amb el sector privat per facilitar la construcció d’hotels...
La ciutat necessitava l’edifici del Rengle o la Nau Minguell?
Projectes com la Nau Minguell s’inscriuen en una política urbanística entesa en clau de ciutat. Volíem evitar que el centre es desplacés cap a ponent i el llevant es transformés en el Raval, en el pati del darrere de Mataró. Aquí s’inclou l’Eix Herrera, Can Marfà o la nova biblioteca. Una proposta per aprovar el pressupost era convertir la Nau Minguell en un viver d’empreses per a joves. Però el govern ens ho va tombar després de sis mesos sense donar-nos resposta. Tenen ganes de negociar amb nosaltres, eh?
L’alcalde està convençut que pactarà pressupost i ordenances amb el PSC.
Què pretenen, acordar-ho sense parlar? L’11 d’octubre els vam enviar una carta explicant-los les nostres condicions. A vosaltres us han trucat? A mi tampoc. I el ple d’ordenances és dimecres vide la setmana vinent. Obliden sistemàticament que el PSC és qui els ha ajudat moltes vegades a sortir de la situació actual
I heu decidit no ajudar-lo més
No, no hem dit mai això. Però si vols que t’ajudin, primer has de demanar ajuda. I si posem condicions, has d’intentar respondre. En política res és gratis. L’alcalde, que té molta habilitat per explotar l’èxit, ha d’entendre que a vegades l’èxit s’ha de compartir. Però ell sempre socialitza els problemes i en fa corresponsables a l’oposició. La perversió de la política local a Mataró és digna d’estudi, perquè la responsabilitat no és de qui mana, sinó de qui no governa.
L’alcalde diu que la ciutadania va exigir corresponsabilitat repartint tant el vot.
I llavors per què governa com si tingués majoria absoluta?
Perquè vostès no van acceptar el pacte de ciutat.
Quin pacte? On està explicitat? En política el què importa és els papers. On són? L’únic pacte que hi havia era el pacte secret amb el PP.
Dimecres dia 23, la segona part de l'entrevista
-