Els mòduls prefabricats, també coneguts com a barracons, tornen als centres educatius mataronins. Quelcom que ja se sabia des de principis d'any i que amb l'inici del nou curs es fa realitat. Són dos mòduls, instal·lats respectivament als instituts Alexandre Satorras i Thos i Codina, dos dels quatre centres de secundària públics que han hagut d'ampliar línies (en total, quatre de noves) de 1r d'ESO, davant l'augment de demanda. Un fet que contrasta amb la disminució a P3, de prop de 80 places respecte al curs passat, que ha comportat la reducció d'una línia a l'escola Cirera.
En els propers tres anys caldrà cinc grups nous de 1r d'ESO, però no hi ha previst cap nou institut a la ciutat
Els mòduls prefabricats són, per la seva naturalesa, una solució transitòria. Però des del departament d'Ensenyament no es mou fitxa per plantejar quina ha de ser la solució definitiva per a l'augment de la demanda a l'educació secundària a Mataró, que anirà creixent en els propers anys: segons l'Ajuntament, caldran cinc nous grups en els propers tres cursos, als quals s'ha d'afegir els dos que enguany ja estaran en barracons. El consistori batallarà perquè aquests mòduls no s'eternitzin. La solució passa per dues vies: a curt termini, la creació d'un o dos "instituts-escola" (l'adaptació de centres de primària perquè també puguin acollir alumnes de secundària). I per més endavant, amb un termini mínim de tres o quatre anys encara que es comencés a planificar avui mateix, la construcció d'un institut.
Solució temporal
Des que a finals de la dècada passada es van treure els mòduls al Parc Central que acollien els alumnes de l'escola Antonio Machado de Cirera, que no hi havia hagut barracons a Mataró. "Els mòduls no són la solució definitiva, no volem que siguin un espai permanent als nostres instituts" ha assegurat el regidor d'Educació, Miquel Àngel Vadell, en la presentació del curs 2016-2017. "Creiem molt més en el projecte d'un institut nou i en la transformació dels instituts-escola que no pas en continuar col·locant barracons", ha afegit. El problema és que aquesta situació ve de lluny, i de moment la Generalitat segueix sense posar-hi solució. Que hi hauria un augment de la demanda d'ESO se sap des de principis de la dècada, i de fet el consistori té reservats, i traspassats a la Generalitat des de fa tres anys, 15.000m2 a la ronda Rafael Estrany per a la construcció d'un nou centre de secundària.
La Generalitat va rebutjar la creació d'instituts-escola a Mataró, però aquest curs n'ha obert dos al país
Com que d'aquest nou institut no se n'ha sabut res més, l'any passat l'Ajuntament va plantejar a Serveis Territorials d'Ensenyament la creació de dos instituts escoles, a Tomás Viñas i a Àngela Bransuela, de cara al curs 2016-2017. Però es va topar amb la negativa del llavors director de l'organisme, Vicent Garcia, que els va respondre que aquest no era un model pel qual apostés el departament. Una afirmació sorprenent tenint en compte que aquest curs es posaran en marxa dos instituts-escola, a Sant Adrià del Besòs i a Torelló.
"Inputs positius"
Per aquest i altres motius, el govern municipal respirés alleujat quan Garcia va ser substituït per Carmina Pinya al capdavant de Serveis Territorials. "El canvi ha estat positiu, els inputs són molt més bons", ha resolt el regidor. Garcia, per exemple, va ser qui va tancar el grup del Joan Coromines que enguany es recupera, també va anunciar públicament que Mataró perdria tres línies de P3, però les negociacions amb el següent equip directiu han fet que finalment només sigui una, al Cirera. A P3 hi ha en aquest curs 1289 alumnes matriculats, 81 menys que l'any passat. Dels 56 grups, 32 es troben a l'escola pública i 24 als concerts. Les ràtios han baixat en els dos casos: 21,7 alumnes per aula a primària (23,2 el curs passat) en les públiques, i 24,7 a les concertades (25,1 l'anterior curs). A secundària, el total d'alumnes matriculats són 1443, amb una ràtio als centres públics de 28,1 i de 29,6 als concertats.