Tens alguna mena de formació periodística o n'has après sobre la marxa?
Aquest és el meu primer contacte amb el món dels mitjans de comunicació a nivell laboral. Certa formació universitària específica o experiència prèvia m'haguessin anat bé però la meva feina es basa en un bon domini de l'anglès i el castellà, tenir una bona dicció, ser capaç de mantenir-me serena, espontània i comunicativa davant el teleprompter i en donar una bona imatge davant la càmara. Aprenc sobre la marxa.
Però no cal estar molt integrada per poder presentar un informatiu a la televisió?
És perfectament possible desenvolupar una feina com la que jo faig a CCTV. He començat a llegir història contemporània sobre Xina, literatura xinesa i assaig però tampoc em cal saber-ho tot per conduir un telenotícies o un programa d'esports! Està clar que abans poc sabia sobre els escacs xinesos o qui eren els 9 membres que integren el Comité Permanent del Politburó. Ara noms com Wen Jiabao [primer ministre xinès] són del tot familiars per a mi.
Què suposa treballar sota "censura"?
El canal és una pura eina de propaganda del govern comunista i, com a tal, subjecte a la
censura i als dictats del Partit. Això, des del meu punt de vista, encara fa la meva experiència més interessant perquè no es té sempre la oportunitat de treballar dins la maquinaria del sistema de l'únic país del món que ha sapigut combinar comunisme i capitalisme de mercat.
És fàcil integrar-se a viure a la Xina?
La fase d'adaptació al país ha sigut bastant gradual. Els quatre primers mesos que vaig viure a Beijing els vaig passar al micromón del campus universitari on vivia, compartint classe i residència amb estudiants estrangers, tot i que un alt percentatge eren asiàtics. El meu contacte amb gent xinesa es limités a un parell d'amics xinesos amb els que estudiàvem xinès i espanyol respectivament. Ara, gràcies al meu entorn laboral em relaciono amb un bon grapat de gent jove xinesa, tot i que la relació, molt cordial, es manté en un plànol estrictament professional.
Com és un dia normal a la teva vida?
És una jornada de fins a catorze hores de feina, ja que actualment encara estudio xinès de forma intensiva a la universitat i ho compagino amb la feina a la tele. El directe també comporta que els horaris a CCTV siguin una mica feixucs ja que les setmanes que treballo als matins em llevo a les cinc per poder ésser al despatx a les sis, passar per la sessió indefugible de maquillatge i perruqueria, enllestir el guió i ésser a l'estudi a les 7'50 per començar a emetre a les 8 en punt. Les setmanes que treballo al matí em deixen les tardes lliures per a mi. Les aprofito per fer una mica d'esport i anar a nedar al gimnàs, fer les compres de casa, llegir, escriure i, com no, estudiar xinès i fer una mica de vida social. Les setmanes que treballo a les tardes són les més atapeïdes, ja que vaig a classe cada matí i després treballo fins les 10 de la nit. Són jornades llargues però l'interès per les classes de xinès i el molt que gaudeixo a la feina fan que siguin fàcils de portar.
Com és Beijing actualment?
Beijing, com qualsevol de les altres gran urbs xineses, és actualment una gran metròpolis on un pot trobar tot tipus d'estils culinaris, oferta cultural occidental, bens de consum de totes les marques i estils que trobaríem a Barcelona, París o Milà i gent d'arreu del món, totes les races i els colors. Tot això fa que l'adaptació a la vida aquí no sigui difícil. Ans al contrari, es tracta d'un lloc fascinant per a viure-hi . Beijing és una ciutat amb una vida cultural molt activa. Ara, a diferència dels primers mesos, ja m'he familiaritzat amb els teatres i sales de concerts i me n'he convertit en una habitual.
Com són els joves xinesos d'avui en dia?
El jovent xinès és molt més despolititzat que l'europeu; tota la societat, en general ho és. La manca de cultura política tal i com s'entén aquest concepte en societats amb democràcia de tall occidental hi juga un paper clau. Els joves xinesos són principalment pragmàtics i això els porta a acceptar sense problemes la combinació de comunisme polític, al que no es volen enfrontar, i capitalisme econòmic, que els dóna la possibilitat d'accedir a una sèrie de comoditats materials. A mi m'han cridat l'atenció els alts nivells de disciplina en l'estudi i de submissió a l'autoritat jeràrquica.
Són molt diferents els joves mataronins dels de la Xina?
No, ocupen el seu temps d'oci de la mateixa manera que ho faria un noi o noia mataroní. El grup de música preferit, l'esport a practicar o la discoteca de moda no seran del mateix estil, però les vies per gaudir dels anys de joventut sí.
