Amb anar a votar no n’hi ha prou. Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, ha assegurat aquest dijous, dia 6, que per enfortir la democràcia cal apostar perquè els ciutadans “s’informin i participin més” de la política. Benach ha assegurat que guanyar en informació i participació “és determinant pel futur del país”. “En una època en la que preocupa l’abstenció, no només s’ha d’ anar a votar, cal estar informat”, ha afegit el President, qui creu que anar a les urnes “sense criteri propi és pervertir la democràcia”. Benach ha explicat que participar és “fer política, implicar-se amb l’entorn i els problemes del barri”. “Tot el que ens rodeja té a veure amb la política: Si els trens de rodalies arriben tard, les hores de classe establertes, poder tenir un camp de futbol per practicar esport, obtenir beques pels estudis, tenir carrers per a vianants, etc.”, ha desgranat. Per exemplificar l’omnipresència de la política, ha anat als orígens de la paraula idiota: “Ve del grec, i significa persona que no es fica en política, que només pensa en ell mateix”.
En una conferència emmarcada dins els actes de celebració del 75è aniversari de l’IES Miquel Biada, el president del Parlament de Catalunya ha recordat que “participar és un deure ciutadà, no val només a queixar-se”. Benach ha estat clar: “No podem demanar que ens estimin sempre si no hem estimat mai; dit d’una altra manera, no es pot demanar a les institucions si no s’ajuda a la col•lectivitat”. Per això, davant dels alumnes de l’institut, ha defensat que en el Parlament “hi ha debats que afecten a curt o llarg termini”. “Cal fer créixer la informació i participació i no deixar que la política s’allunyi de la ciutadania”, ha afegit.
Abans de tot, Benach ha volgut repassar la història del Parlament a Catalunya: “Treballem pel present i el futur, però no podem oblidar el passat”. “Sense mirar enrere no podem entendre on ens trobem, s’ha de tenir en compte la història del país”, ha dit. El president del Parlament ha passat des de les primeres assemblees de pau i treva que daten del segle XI, passant per la creació de les Corts Generals de Catalunya, la creació de la Diputació del General en el segle XIV, l’abolició de totes les institucions catalanes amb el decret de nova planta, el Parlament en la Segona República, els anys en l’exili i el retorn en la implementació la democràcia.
Preguntes dels alumnes
L’acte ha acabat amb les preguntes d’alguns dels alumnes. Aquests s’han preocupat pel Pacte Nacional per l’Habitatge, la recent vaga en el món educatiu o el paper de l’anglès en la formació acadèmica. Benach s’ha mostrat defensor d’anar cap a un ensenyament trilingüe i ha destacat l’avantatge “de poder parlar dues llengües, català i castellà, que dóna facilitat a la hora d’aprendre’n una tercera”. El president del Parlament també ha cregut convenient que “el govern aconsegueixi un gran consens amb tots els sectors implicats” en un tema tant important i “tant de país” com la futura llei de l’ensenyament. Un dels alumnes també ha preguntat sobre el futur Estatut i la decisió del Tribunal Constitucional. Benach s’ha mostrat taxatiu: “Si el Tribunal Constitucional tomba una llei aprovada pel poble de Catalunya i que va obtenir el suport del 90% de Catalunya i, després d’algunes modificacions, el del Congrés dels Diputats, entrarem en una crisi d’Estat molt greu”. Malgrat tot, el president s’ha mostrat “optimista” de cara a la decisió del Tribunal. Algunes de les altres preguntes han estat relacionades amb el pacte de Bolonya, la sequera o el nivell d’estudis de Catalunya i Espanya respecte la resta d’Europa. En acabar, Benach ha visitat les instal•lacions de l’IES Miquel Biada.
-