- Quin Biada es pot veure en el llibre?
- Jo desitjo que a partir d'ara la gent vegi un Biada més proper i que la seva figura es vegi més neta i clara, que potser fins ara es veia una mica desenfocada. Per mi, en Biada és un personatge de cine: ric, atractiu, apassionant, es mereixeria que se'n fes una pel·lícula.
- Mataró ha fet justícia a la figura de Biada?
- Jo tinc la satisfacció que aquesta biografia aporta moltes coses que no se sabien d'ell, tant a nivell personal com a nivell personal. Més enllà de l'anècdota de l'esclavisme, ningú pot negar-li la seva contribució a què la península tingués el tren. Si Mataró el considera un fill il·lustre no és per la seva vida exemplar, sinó pel tren. Ell mateix, a punt de morir, se sent satisfet de la seva contribució en el progrés del país.
- Però la defensa de l'esclavisme ha influït molt en la visió que es té d'ell
- A mi m'agradaria que la gent no jutgés aquest fet puntual amb una visió actual. Hem de fer l'esforç de situar-nos en aquella època. Personalment, lamento que defensés l'esclavisme i tingués esclaus, però en aquella època era una cosa legal.
- En el llibre explica que l'arribada del tren no va ser cap bassa d'oli.
- Va ser un moment molt problemàtic perquè significava expropiar terrenys, també crear barreres entre els pobles i les platges i els pescadors es queixaven que en cas de temporal no podien posar les barques gaire amunt perquè no es fessin malbé. Va haver-hi pedregades, algun tret i una setmana abans que el tren arribés a Mataró van intentar cremar un pont a El Masnou. Tot això no va poder impedir la inauguració, però es van haver de posar forces d'ordre públic que vigilessin les vies a les nits per vigilar que no hi hagués sabotatges.
- Com viu Biada els aquests esdeveniments?
- Ell s'implica totalment en la vinguda del tren i està al peu del canó fins a última hora. Des del primer dia fins a l'últim, Miquel Biada és el responsable econòmic de la companyia que porta el tren i el mor essent encara el responsable econòmic.