10 anys després. L’ampliació i la segona biblioteca.
L’any 97, la Pompeu Fabra va obrir les seves portes en un edifici innovador per la seva estructura i per la seva sostenibilitat. Plaques fotovoltàiques per a l’energia i l’anomenada “maquinària del fred”, que a través de l’aigua corrent refreda l’ambient, eren les principals innovacions del projecte. 10 anys després, segueix sent un exemple? “Hem estat un edifici pilot i, encara ara, ens visiten arquitectes i enginyers però venen a veure les principals errades comeses per no repetir-les en els seus projectes”, explica la directora, Mercè Millàn. Aquestes errades són bàsicament fugues d’energia per problemes d’aillament que, segurament, ja existien en el moment de la construcció però que no s’han detectat com un problema fins que han passat els anys. Sobre la possible solució, Millàn té clar que “si el projecte d’ampliació es porta a terme, serà el moment d’arreglar aquests petits defectes. Fins llavors, seguirem sent un edifici pilot”. Fent volar la imaginació, la directora de la Pompeu apunta a l’aixecament d’un pis o a l’ocupació dels jardinets colindants com a possibles vies d’ampliació.
L’hipotètica ampliació a la que fa referència Millàn està contemplada al Pla de Biblioteques. Abans, però, de poder parlar d’un projecte d’ampliació, hi ha la segona biblioteca pública a l’edifici de l’antic Escorxador. Un projecte que des de la Pompeu Fabra se segueix al detall pel futur paper de la biblioteca de la plaça Occitània com a central urbana. “Treballem en la posada en marxa de la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat, és a dir, que nosaltres serem el nucli i hi haurà un desplegament amb personal propi”. Mercè Millàn introdueix un nou concepte: la biblioteca de proximitat. La de l’escorxador és la primera de les biblioteques d’aquestes característiques. D’aquesta manera, i segons Millàn, la Pompeu s’encarrega de marcar les tendencies a les biblioteques públiques de la ciutat. Amb la privada, però, la situació és diferent ja que malgrat ser també de Mataró, no podran ser biblioteques de proximitat. “Tenim molt bona relació amb Caixa Laietana però no els hi podrem marcar pautes de conducta si ells no volen perquè són privats”, puntualitza.
