A peu de biblioteca
Mentre la Nisreen, de 8 anys, i els seus companys trastegen amunt i avall per la zona infantil, en Víctor, de 19, estudia per a un examen a les taules de la part d’adults. Ells només són 2 del centenar de persones que cada dia passen, per un motiu o un altre, per la Biblioteca Pompeu Fabra. En concret, una mitjana de 111 visitants per hora. Això suposa, amb dades de 2006, i malgrat la baixada de visitants a causa de les obres de la plaça, que 768 persones passen per allà cada dia, 205 de les quals fan ús del servei de prèstec mentre que la resta es dispersen en altres serveis com la lectura de diaris i revistes o l’espai d’estudi. Precisament és en aquesta zona on nèixen algunes de les principals queixes que rep la biblioteca. “Sempre és diu el mateix, però els horaris són molt petits sobretot per poder venir a estudiar”, comenta en Víctor en un descans. Aquesta queixa recurrent està començant a ser recollida pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, del que forma part de la Pompeu. Però malgrat es recullin les queixes, la solució no és fàcil. “S’ha d’estudiar el tema per veure si el que es demana és viable però, ara per ara, amb els recursos humans i econòmics que tenim obrim les màximes hores”, es defensa Mercè Millàn.
La biblioteca és una de les pioneres a Catalunya amb serveis que ara és impensable que faltin en un equipament d’aquestes característiques com, per exemple, els diaris de tot el món o el Wi-fi. A més, es tracta d’una de les poques que té pressupost per comprar fons. Això, segons Millàn, és gràcies als esforços no només de l’equip de la Pompeu sinó també del Patronat Municipal de Cultura. “Podrien donar més però l’equipament és seu i estan fent la seva feina. Tenim pressupost i s’han barallat per tenir alguns dels serveis”, explica. Durant 10 anys, la biblioteca no ha deixat de fer coses. Malgrat això, per a la directora, les noves tecnologies són la clau de l’èxit actualment. Però més enllà d’Internet, les activitats clàssiques són les que s’han convertit en clàssics de la Pompeu. Les tertulies literàries i, sobretot, les hores del conte, han estat una gran font de nous socis. “M’emporto llibres i pel·lícules i porto el meu germà quan expliquen contes”, diu la Nisreen, d’orígen àrab. Per a Millàn, la biblioteca fa també una gran feina integradora. “Els nouvinguts que passen per aquí en menys d’un més ja et parlen en català siguin àrabs, xinesos o de Polònia”, exemplifica.
“A les èpoques d’examens està molt ple”, comenta en Víctor, però segons la Nisreen “es pot mirar tranquilament tot el que vols”. La saturació dels treballadors davant l’afluència de visitants és un dels principals maldecaps. “Hi ha moments amb 200 persones i tots amb les seves necessitats”. Enrenou al lavabos amb els grups de preadolescents, una persona tancada a l’ascensor, moltes anècdotes en 10 anys de vida.
