En teoria, el Black Friday tenia la virtut de ser una jornada comercial híper concentrada. Només el darrer divendres de mes, coincidint amb l’endemà de la festivitat nord-americana d’Acció de Gràcies. Un únic dia de descomptes que fa tornar boig absolutament tothom al referent econòmic mundial d’occident i que, com ha passat amb tants altres àmbits, s’ha acabat exportant arreu del món i integrant-se com si fos una tradició pròpia. Com Halloween, però amb botigues i rebaixes.
El Black Friday ha aconseguit capgirar el panorama comercial d’abans i després del Nadal, fins al punt d’haver tret molt de pes a les Rebaixes d’hivern. El fet d’avançar-se a la campanya nadalenca enlloc d’arribar a posteriori, i de reduir-se en el temps enlloc d’allargar-se més d’un parell de mesos, l’han fet especialment atractiu per als compradors. Aquesta concentració temporal, però, cada cop és més laxa. Qualsevol vianant que passegi pels carrers o centres comercials de la ciutat, o que navegui pels portals de comerç online més habituals, haurà comprovat que a falta de vàries setmanes per al teòric divendres negre, enguany el 29 de novembre, les ofertes vinculades a aquesta campanya floreixen per tot arreu. Fins al punt que el Black Friday s’ha convertit en una campanya de rebaixes més, on molt sovint les ofertes ja no són puntuals ni específiques de productes determinats, sinó perllongades en el temps i, sovint, aplicades sobre gairebé tot el mostrari de la botiga.
En l’àmbit digital, la situació mostra patrons similars. Amazon, el major portal de comerç online del món, presenta el Black Friday com un seguit d’ofertes especials “entre el 22 i el 29 de novembre”. És ell, el monstre creat i controlat per Jeff Bezos, qui marca la dinàmica comercial a mig món i tothom s’hi adapta més o menys com pot. Si el Black Friday ha estat abraçat absolutament pels compradors, els comerciants d’aquí, en canvi, s’hi han hagut d’adaptar més o menys a contracor. Especialment el petit comerç, per a qui li resulta molt difícil presentar ofertes a l’alçada de les grans botigues i cadenes comercials, online i als aparadors. “El que guanyes per un costat, ho perds per un altre”, és una de les frases més sentides quan es pregunta als botiguers mataronins sobre els presumptes beneficis de la campanya.
Molta gent aprofita per avançar la campanya nadalenca, però a retruc d’això el desembre acaba sent força més pobre en vendes que en el passat. “T’hi veus empès a fer-ho, tothom ho ofereix i no et queda altre remei”, asseguren moltes altres veus, amb la resignació de veure com, des del petit comerç tradicional i urbà, s’està a mercè de les dinàmiques establertes per les grans marques i corporacions. I per una clientela cada cop més àvida d’ofertes, descomptes i promocions. “Les campanyes comercials més agressives funcionen quan ens activen l’element més primitiu del nostre cervell, la que ens diu “o ara o mai”. Et genera aquesta necessitat davant la por a perdre l’oportunitat”, explica l’expert en consum Jaume Vinyals. L’activitat econòmica i comercial, tal i com encarna perfectament una campanya com el Black Friday, cada cop es concentra més en dates determinades, en cims que inciten al consum concentrat i alhora desaforat, mentre que la resta de jornades tendeixen a ser una vall desèrtica.