La finca de Can Fugarolas està a subhasta però fins d’aquí uns dies no se sabrà si té un nou propietari. La Federació de col·lectius que hi comparteixen espai i projecte cultural al barri de l'Havana (taller de reparacions culturals, socials i sostenibles, es defineixen) intenta frenar el procés esgrimint que en són inquilins amb contracte en vigor fins el 2026. Els juga en contra, però, dues coses: l’una, que el canvi de propietat serà, sigui ara per aquest procediment o més endavant per una oferta inferior a la tassació de 16 milions. L’altra, el planejament vigent per aquest sector urbanístic. El Pla General urbanístic de Mataró modificat hi preveu tres edificis d’habitatges, una plaça i un aparcament soterrat.
El Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró va aprovar el 2007 la modificació del Pla General per a l’illa formada pels carrers de Colom, Toló, Floridablanca i Camí Ral on es troba la finca de Can Fugarolas. És un planejament en ferm, validat el 2008 per la Generalitat de Catalunya, que es proposa transformar els antics sòls industrials en residencial i baixos terciaris. És un sector a desenvolupar per iniciativa privada, pel que PUMSA o l’Ajuntament no intervenen en la gestió.
La transformació urbanística prevista en aquest àmbit contempla la construcció de dos edificis d'habitatges, un edifici d'habitatge públic protegit, una plaça pública, i un aparcament al subsòl públic. L'àmbit afectat ocupa una superfície de 5.143 m2 entre els que cal comptar l’actual Can Fugarolas amb els seus prop de 4.000. En aquesta mateixa pastilla urbanística hi ha al número 93-97 del Camí Ral l'antiga Fàbrica Martorell Batlle i Cia, una construcció de mitjan del segle XIX, amb façana d'estil neoclàssic catalogada i protegida pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat. El planejament preveu la rehabilitació de la façana de l'edifici catalogat. Les plantes baixes es podran destinar, conjuntament amb el soterrani, a serveis de barri
Què hi preveu el planejament, a Can Fugarolas?
El planejament, doncs, concentra la resta de l'edificació residencial en dos blocs alineats als carrers de Colón i Toló, de 4 plantes i àtic reculat respecte a la façana. Les plantes baixes dels edificis es destinaran en un 50% a habitatges i en 50% a comerç. El sostre residencial reservat a l'àmbit és el mateix que ja preveu actualment el Pla General, 8.154 m2 en total (6.509 m2 a l'àmbit de l'antic sector i 1.645 a la finca del Camí Ral), de manera que com a màxim es construiran 70 habitatges. 48 d'ells seran de renda lliure, 7 de preu concertat (10%) i 15 habitatges protegits (20%).
L'interior de l'illa es destina a plaça pública, que serà accessible des dels carrers de Cristòfor Colom i de Toló, i també des del Camí Ral, travessant els baixos de l'edifici. El subsòl públic de l'àmbit es destina a aparcament, amb capacitat per a aproximadament 146 cotxes i 23 motos.
L’interès immobiliari és evident
La Federació de Can Fugarolas, manté un contracte de masoveria urbana amb el propietari de la finca (és a dir, mantenen de mutu propi l’espai, costejant-ne el manteniment a canvi de no pagar lloguer) però sigui per subhasta o en una posterior operació d’embargament on entrari la Sareb (a canvi del deute) l’espai pot canviar de mans. Coneixent el planejament urbanístic de la ciutat, que és vigent, i l’interès que susciten espais com l’antiga Prades o d’altres en plena façana marítima, és d’esperar que algun operador privat tingui en ment l’adquisició de l’espai i el desenvolupament del sector segons el planejament. Només un canvi d’usos, refent un planejament que l’Ajuntament va pactar amb la propietat del sector, podria desincentivar l’operació urbanística prevista fa 14 anys i que de realitzar-se suposaria la fi de Can Fugarolas com a realitat cultural de ciutat i de barri.