Catalunya necessita l'especialització industrial per guanyar competitivitat en aquest món globalitzat, va proposar ahir el portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Alternativa (ICV-EA) al Parlament de Catalunya, Joan Boada, durant el debat organitzat per aquest grup polític municipal a Can Palauet. Segons va explicar el diputat, l'economia tèxtil submergida a Mataró és preocupant, però va reconèixer que la difícil situació industrial que atravessa el país fa que algunes empreses necessitin submergir-se per tirar endavant.
Al llarg de la seva intervenció, Boada va deixar clar que cal posar-se en camí per evitar aquesta situació, que té efectes negatius tan per l'administració pública com pels treballadors i els empresaris. En aquest sentit, el portaveu d'Iniciativa al Parlament català va apostar per l'especialització econòmica de Catalunya que segons va afirmar, faria millorar el rendiment de les empreses i disminuiria la tendència a la submersió. Un altre dels camins a seguir, com va apuntar Boada, és el de la regularitació dels immigrants, ja que molts d'ells treballen sense contracte per la seva situació il·legal. Si tenim un bon reglament d'estrangeria disminuirem també l'economia submergida , va dir. Per últim, Boada va plantejar una millora de la Inspecció de Treball per tal de controlar les empreses que defugen de les seves obligacions fiscals o que tenen treballadors sense contracte. En aquest punt va aprofitar per demanar més competències en inspecció de treball de cara al nou Estatut.
A banda del punt de vista polític, plantejat per Boada, el debat va comptar també amb represetants de món empresarial, sindical i immigrant. Així, el president d'ASEGEMA, Josep Espígol, va denunciar la competència desleial que aquestes empreses fan al sector, però al mateix temps va opinar que per efecte de la globalització, les indústries que treballen de forma submergida hauran de plegar perquè no tenen viabilitat. I és que, segons el president d'ASEGEMA la situació del sector és complicada, sobretot pel fet de no poder competir amb els baixos preus dels productes importats de l'estranger. Malgrat tot, Espígol es va mostrar força optimista de cara al futur: No sé si es podrà erradicar el problema de l'economia submergida, però si el reduíssim, ja hauríem arribat a un bon punt.
Des de la vessant treballadora, la Secretària de l'Àrea socioeconòmica de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC), Dolors Llobet, va expressar que localitzar les empreses submergides és un deure del govern local. I és que són molts els efectes negatius per als treballadors que es troben en aquesta situació. Entre moltes altres conseqüències, els empleats sense contracte no disposen de cobertura d'atur en cas de perdre la feina i no cotitzen de cara a la jubilació. Segons va explicar Llobet, l'economia actual necessita un canvi, i les mesures per desenvolupar la indústria catalana passen per la modernització de les empreses i l'estabilitat del personal.
L'efecte en els immigrants
Per la seva banda, l'advocada del programa d'immigració de Caritas, Imma Mata, va aportar alguns exemples sobre com afecta una situació laboral submergida a la població nouvinguda sense papers. Tot i que va deixar clar que l'economia submergida no és només de la immigració, l'advocada va reconèixer que aquest col·lectiu n'és el més perjudicat entre els treballadors, ja que en moltes ocasions han de soportar l'explotació per la seva condició d'il·legals. A més, el fet de no disposar d'un contracte laboral els impedeix regularitzar la seva situació al país. En aquest sentit, Mata veu amb bons ulls el proper procés de regularització de la immigració que es farà a nivell estatal, que esdevindrà una solució còmode, fácil i assumible pel treballador estranger.
Tal i com va explicar durant la presentació Miguel Guillén, del secretariat local d'ICV, el debat es va convocar a causa de la preocupació del seu partit quant al problema de l'economia submergida. No és un mal crònic, i seguirem treballant en el tema, va dir Guillén. A l'acte també hi van asistir el president de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, Toni Civit, el president del Patronat Municipal de Cultura, Jaume Graupera i i la regidora de Ciutat Sostenible, Kity Guirao, entre d'altres.
