L'alcalde de Mataró, David Bote, ha manifestat clarament que aposta per l'ampliació del centre comercial Mataró Parc. "Ho volem i estem a punt de rematar l'acord" afirmava a Capgros.com en una entrevista el mes de febrer passat. Malgrat que aquest acord encara no està resolt, i sembla difícil que no es concreti fins després de les eleccions municipals, el govern municipal ja està movent fitxa per fer-ho possible. Prova d'això, per exemple, és que el consistori ha engegat el procés de modificació del Pla General que ha de permetre aquesta ampliació, la qual és urbanísticament força complexa.
En concret s'està començant a treballar en el desenvolupament urbanístic dels quatre sectors situats sobre l’autopista C-32. Un d'ells és l'anomenat sector C1 “Cirera Nord”, que inclou l'Hospital i el Mataró Parc. La seva ordenació urbanística s'ha de modificar per força ja que així ho indiquen diferents resolucions judicials que han anul·lat el planejament previst en aquest àmbit. A això s'hi inclou la demanda de Mataró Parc d'ampliar les seves instal·lacions, que es remunta a l'any 2004 i que també compta amb la llum verda dels tribunals (el Suprem ho va aval·lar a principis de 2017, indicant que Urbanisme de la Generalitat no tenia dret a deixar el centre comercial fora de la considerada 'trama urbana' de Mataró, quelcom que havia fet el 2011 i que impossibilitava a la pràctica el creixement).
Al costat d'aquest sector Cirera Nord, també hi ha el sector de carretera de Cirera i els secotrs dels Turons D i E. El primer se situa entre el carrer de Galícia i la carretera de Cirera, amb diferents activitats públiques i privades com el Camp Municipal de Futbol de Cirera i el Camp Municipal d’Hoquei. En aquest àmbit, segons informa l'Ajuntament s'hi preveu una gran peça d’equipaments i serveis públics per potenciar les activitats esportives, facilitar la formalització de l’Anella Verda i una activitat privada terciària a la carretera de Cirera, amb una reserva de sòl per a la futura ampliació de l’hospital. Pel que fa als sectors dels Turons D i E se situen entre el Torrent de les Piques i la carretera de Valldeix i estan pendents de desenvolupar. El Pla general preveu usos terciaris amb baixa edificabilitat i la cessió de gran part dels sòls per a zones verdes, equipaments i vials.
El moviment del govern municipal passa perquè tots aquests terrenys situats per sobre de l'autopista C-32, que al llarg dels anys han tingut un desenvolupament diferent, ara es treballin de forma conjunta, amb un planejament comú. Quelcom que té, entre altres objectius, "donar resposta a l’interès d’ampliació de Mataró Parc, respectant el model comercial dual, l’equilibri amb el comerç de proximitat del centre i els barris que potencia Mataró", segons explica l'Ajuntament en un comunicat. El primer esbós fet pel Servei d’Urbanisme preveu que al sector dels Turons es concentri l’activitat terciària a l’entorn de la part ja edificada, a tocar de Mataró Parc. És a dir, que un cop unificats els quatre sectors, aquests es reordenin urbanísticament de manera que els m2 disponibles de sector terciari s'agrupin tots al voltant de les actuals instal·lacions del centre comercial. D'aquesta manera s'obre la porta perquè el planejament urbanístic permeti que el Mataró Parc pugui afegir milers de m2 de nous comerços i serveis al seu entorn més immediat, quelcom que fins ara no era possible.
Malgrat que l'acord amb el centre comercial està molt a prop, encara no n'han trascendit els detalls, ni les cessions que hauran hagut de fer les dues parts. Els gestors de Mataró Parc volien una ampliació de més de 30.000m2, que hauria de donar cabuda a superfícies mitjanes, restauració i serveis, i suposar, segons els seus càlculs, la creació de 3.000 llocs de treball entre directes i indirectes. Des del consistori, com a mínim públicament, sempre s'ha volgut posar certs límits a aquestes xifres, ja que es considera que no són possibles dins del planejament urbanístic. A més, cal tenir present el temor expressat pel comerç urbà mataroní que una ampliació excessiva pugui acabar de desertitzar el centre i els barris d'activitat comercial, preocupació que el consistori ha recollit. "No volem que el projecte generi un desequilibri en el model de comerç", va dir Bote en la citada entrevista a Capgros.com
També es preveu alliberar la major part del sòl possible de cara a desenvolupar l'anomenada Anella Verda, un espai verd periurbà que comunicarà la zona per una banda amb el turó de Cerdanyola, i per l’altra amb el camí dels Contrabandistes. El nou planejament preveu una milloc connexió d'aquesta anella amb l'àmbit urbà, especialment pels barris de Vista Alegre i Rocafonda.