Com vas descobrir el món dels blogs i quan vas decidir crear el teu?
Vaig descobrir això dels blogs per pura casualitat, buscant per la xarxa una lletra del Terence Trent D'Arby. La lletra la habia publicat una noia al seu weblog, la Paty del Delirium Tremens. Una setmana després vaig obrir el meu primer blog. Rutinario Club Social. Això va
ser principis del 2003.
Com definiries l'estil del teu blog?
Esbojarradament informal.
Com veies això dels blogs al principi i com ho veus ara, amb desenes de blogs nous creant-se cada dia?
Això dels blogs em va semblar com el pati de casa, on uns quants grups de bloggers es coneixien entre ells per la xarxa. Gent inquieta per les últimes tecnologies, molt creativa. Ara obren blogs amb la mateixa rapidesa que els tanquen. Els blogs están de moda. No sé si això és bo o dolent. Però és així.
Quin procés segueixes alhora d'escriure un post? Quan els escrius i quan de temps hi dediques?
El procés alhora de escriure un post pot ser llarg i rumiat, com inmediat i irreflexiu. Escric posts quan tinc ganes de contar coses. Puc escriure de mitjana uns dos o tres posts per setmana. Els dedico tot el temps que sigui necessari. No tinc pressa.
Fer el blog t'ha obligat a deixar de banda alguna altra activitat?
Si he deixat de banda un altre activitat, ho faig amb gust. Torno a dir el mateix, això no es una obligació, al menys per mi, al contrari, és un plaer.
Penses en els possibles lectors a l'hora d'escriure? Saps quans en tens? Hi tens algun contacte?
A vegades penso en ells, els llenço clucades d´ull.. és divertit. Les xifres de els lectors que em segueixen són molt variables. Faig recompte de la gent que segueix totes les meves parides i no deixo de sorprendrem. Últimament les xifres de visites al blog han pujat a una
mitjana de uns 250 visites al dia. Moltes de elles arriben a través del google on surten molts dels meus enllaços. Coneixo a una colla de ells, sobre tot de Barcelona i rodalies. Tots ells ben simpátics i eixerits.
Parles habitualment de la teva vida privada o prefereixes mantenir-la en secret?
Parlo de la meva vida privada de vegades, pero de una forma molt especial. Ho faig amb humor, tirant al relat, pero sense possar massa detalls. Amb aquestes coses sóc bastant selectiu. Això no es una blogonovela. O si?
Com veus el futur dels blogs i del teu en particular?
El futur dels blogs és imprevissible. Es tot encara massa nou. Però diria que la cosa apunta a la especialització en segons què temàtiques. En quant al futur del meu blog, el veig igual de imprevissible. Ganes no en falten, solament el temps juga a la meva contra.
Tens relació amb altres bloggers?
I tant. "Dejad que los bloggers vengan a mi", jeje. Quedem alguns de tant en tant. Ja he dit que són molt simpàtics i eixerits.
Quins són els blogs que segueixes més assíduament?
Segueixo de tant en tant la majoria del blogs que tinc enllaçats al meu blog. No tinc un grup en especial que segueixi assiduament. Pero si tingués que dir un dels meus preferits em quedaria amb en Trapo. Posts ocurrents, ni massa llargs ni massa curts. Personal, crític,
sarcástic... un bon blog.
Què trobes a faltar a la blogosfera catalana?
Doncs senzillament trobo a faltar bloggers que escriguin en català. De bloggers catalans hi ha una pila, i molts dels quals molt bons, però acostumen a escriure en castellà (como jo) per alló de que els entengui la gent de fora. Pero son destacables blogs como el de Tagomago on parla de discos deliciosos, o el blog de Quimi Portet, ogirinal i surrealista com tot ell. Un dels meus últims descobriments ha sigut el blog de en Joan de Badalona, és boníssim!. Es un weblog personal. Tant, tant personal com estrafalari. Quin tip de riure!
