Hi ha vida a Ca l’Arenas? El centre d’art del Museu de Mataró porta mesos sense rumb concret. Només obre portes durant els caps de setmana –de divendres a diumenge, de 6 a 9 de la tarda- no compta amb cap programació estable i tan sols acull activitats puntuals com són els taller per a públic familiar o les conferències i xerrades que promou mensualment l’associació d’Amics de Ca l’Arenas. El nou govern municipal encara no sap què fer amb aquest equipament del carrer Argentona. Mentre en redibuixa el seu futur, en base als disminuïts recursos que disposa el consistori, la casa dels germans Arenas es manté en ‘stand-by’.
Tot just aquesta setmana el consistori ha anunciat que la planta baixa de Ca l’Arenas exhibirà durant aquest mes de novembre la col•lecció de 80 gravats de Francisco de Goya de la sèrie Los Desastres de la Guerra que es conserven al fons del Museu de Mataró. Una manera de cloure la temporada Art i Guerra, que ha vehiculat els dos darrers anys del centre d’art. O bé, vist des d’una altra perspectiva, un recurs per tapar forats amb una exposició que ja s’ha vist anteriorment a la ciutat i que té un cost de muntatge molt reduït. La mostra, en tot cas, servirà per tancar el cercle obert el 2009 amb l’àmbit temàtic Art i Guerra i donar més temps als responsables del centre i a l’Ajuntament per plantejar un nou rumb per a Ca l’Arenas.
Rumb torçat
Aquest rumb ja es va començar a torçar al principi de la passada temporada, quan es va decidir postergar un any més el cicle Art i Guerra. L’equipament de Ca l’Arenas es va inaugurar l’any 2006 després de la reforma integral de l’immoble on van viure i treballar els germans Jordi i Jaume Arenas, amb un cost de prop d’1.400.000 euros. El pla d’usos que es va dissenyar pivotava a l’entorn d’eixos temàtics que definissin la programació de cada temporada, amb una exposició que fes de “paraigües” durant tot l’any a la primera planta, i mostres rotatòries dedicades al mateix àmbit a les minúscules sales de la planta baixa. Amb aquesta idea es van programar cicles anuals dedicats al retrat, al viatge i, des del darrer terç de 2009, a l’art i la guerra. Una exposició comissariada per la historiadora mataronina Assumpta Montellà, dedicada als mataronins que van ajudar a salvaguardar el patrimoni artístic local durant la Guerra Civil, va presidir aquest darrer cicle temàtic, que finalment es va allargar dos anys a causa de les restriccions pressupostàries. Durant el curs passat, com a mínim, es van seguir inaugurant noves mostres temporals a l’entorn d’aquest àmbit, com els “Danys colaterals” de Jordi Cuyàs, però des del juny ja no hi ha hagut més activitat expositiva.
Converses amb els marmessors
Les eleccions municipals del 27 de maig, l’arribada d’un nou govern i els canvis viscuts a la regidoria de Cultura, amb la retirada prematura de Marcel Martínez i l’entrada de Joaquim Fernàndez, també són causes importants d’aquest impàs. La situació no ha passat desapercebuda en el sector artístic de la ciutat, en especial entre els membres de l’associació d’Amics de Ca l’Arenas i els marmessors del llegat dels germans Arenas. Antoni Luis, que comparteix aquesta doble condició, assegura que estan “preocupats” pel futur de l’equipament. Destaca que han iniciat una ronda de contactes amb el consistori i que tenen prevista una reunió amb el nou regidor, i de moment prefereix no desvetllar el rumb que estan prenent les converses. “L’Ajuntament té dret a gestionar l’equipament com cregui convenient amb els recursos de què disposa, però volem estar atents als canvis de paràmetres i de plans d’usos que es puguin produir”, resol.
Des del consistori de moment no s’avança gaire informació sobre els plans de futur per a Ca l’Arenas. La cap d’Acció Cultural de l’IMAC, Gisel Noè, es limita a apuntar que en la política d’equipaments culturals és el moment de “repensar i ressituar, ja que no disposem dels recursos d’abans”. Noè destaca que aquest fet “també obligarà a repensar els continguts” d’aquests equipaments, Ca l’Arenas inclòs.
-