Caixa Laietana acaba el 2009 amb la fusió amb Caixa Penedès en l’horitzó, una tònica seguida pel mapa de caixes de tot l’estat espanyol. L’entitat mataronina, mitjançant els seus representants, havia mantingut inamovible el seu discurs: “volem mantenir la identitat i continuar sola”. Paraules del president, Jaume Boter de Palau en representació de l’entitat, que com Sant Pere, va negar fins a tres cops al llarg de l’any les informacions que apuntaven a una fusió de Laietana amb alguna de les caixes. A finals de juny, Boter de Palau va remarcar l’objectiu de mantenir-se en solitari. El mes d’octubre, després d’unes informacions aparegudes a la Vanguardia en la que es posava nom a la possible parella de ball de l’entitat mataronina en una fusió, Caixa Penedès, li va tocar al cap de màrqueting, Joan Herrero, negar aquestes suposades converses.
A la tercera es començaven a veure alguns indicis que deien no, però sí. Boter de Palau explicava als periodistes que hi havia pressions per acceptar entrar en una fusió però que es volien mantenir al marge. També afirmava que a Caixa Laietana les altres entitats se l’estimaven molt i que ells “es deixarien estimar”. Dit i fet. 20 dies després, els consells d’administració de les dues caixes iniciaven les negociacions per integrar les entitats. La voluntat de seguir sols quedava aparcada per altres arguments: “una oportunitat per millorar la productivitat i l’eficiència i aconseguir un fort posicionament comercial”.
La fusió suposa, en xifres, tenir uns recursos propis de 3.000 milions d’euros i donar servei a un milió i mig de clients. La contrapartida: 15% de reducció de personal. Uns 600 treballadors que Laietana té previst fer a través de prejubilacions. També es tancaran un 15% de les oficines (unes 160). Laietana i Penedès anunciaven a finals de desembre que aturaven la fusió perquè volien obtenir més informació. Tot en un any on l’entitat ha tancat el tercer trimestre amb 16’6 milions de guanys, un 20% menys que l’any passat.
Seu central de Caixa Laietana