Dues setmanes després de representar-se a Mataró en el marc de la gira triomfal que succeeix a la seva temporada a Barcelona, l’obra ‘Canto jo i la muntanya balla’ va tornar a ser protagonista al Teatre Monumental. Vuit dels Premis Butaca que s’hi van lliurar van anar a parar a la brillant adaptació teatral de l’obra d’Irene Solà dirigida per Joan Arqué i Guillem Albà.
Els Butaca tornaven a Mataró per segona vegada i van respirar sentiment maresmenc en tot moment. De fet els premis són nascuts a Premià de Mar i que gràcies al patrocini de Negoci Empresa Mataró tornessin a celebrar-se a la capital va servir en certa manera per posar cartes sobre la taula. Van reivindicar el seu origen des de Maria Rovira a Boris Ruiz, que van lliurar premis (també Núria Prims) o dues de les guanyadores de la nit. La companyia de Rovira, de fet, va ser també protagonista amb un fragment del seu Requiem sobre l’escenari del Monumental. Acte seguit, la coreògrafa mataronina va recuperar la seva reivindicació d’una companyia professional local. Hi havia micròfons i repercussió garantida.
El moment més emotiu de la gala va ser el Premi d'honor Anna Lizaran entregat a una radiant i feliç Imma Colomer. També, com ja se sabia, el Grup Focus va ser reconegut per la seva trajectòria.
Imma Colomer va endur-se l'ovació més important de la nit. Foto: ACN
Les dues guanyadores del Maresme
No obriran la resta de cròniques, però en aquesta cal començar destacant dos dels Butaca guanyats per ‘Canto jo i la muntanya balla’ per sobre dels altres. La mataronina Laura Clos és popular i artísticament Laura Closca i va guanyar a casa el seu segon Butaca per l’espectacular escenografia de l’obra. No només això, també va fer una de les millors reivindicacions de la nit en demanar “allà on vaig començar” i dirigint-se a les autoritats que “descentralitzem la cultura però no només fent que els espectacles girin, també fent que es pugui crear a llocs que no siguin la ciutat: que no tot passi per Barcelona!”.
La conegudíssima cantant Judit Neddermann també és rere l’èxit de l’obra de l’any i també va tenir Butaca a la composició musical. La vilassarenca va agrair l’experiència de “descobrir tot aquest món” i va fer un “Visca el Maresme lliure i tropical!” per acabar l’agraïment. Consti també, ni que sigui en part, un altre èxit mataroní per més que no pugés a l’escenari: la Roser Dresaire és la jove actriu que fa de Dorothy a ‘El Màgic d’Oz’, reconegut com a millor musical familiar.
El President Aragonès presideix els Butaca
Repassant quota maresmenca cal fer constar que el President de la Generalitat Pere Aragonès va presidir des de la platea la celebració dels Butaca. Aquest fet va motivar demandes del sector, com el 2% pressupostari i també una protesta a les portes d’activistes per la sanitat pública.
Premis previsibles
És marca de la casa dels Butaca que molts dels seus premis siguin previsibles i vagin a parar als noms més populars, coses de la votació oberta dels guardons. En aquest sentit s’entén que el ‘Canto jo i…’ acumulés fins a vuit reconeixements inclosos òbviament millor direcció i muntatge, que Clara Segura complís amb la tradició que pràcticament li reserva el premi de la millor actriu o que en canvi Joan Carreras s’endugués el primer pel monòleg ‘Història d’un senglar’. Anna Sahun, també de l’obra triomfadora i Lluís Soler, per ‘Les Tres Germanes’ van endur-se els reconeixements a interpretació secundària. Noms, tots ells, ben populars i coneguts.