El Parlament ha aprovat aquest dimecres canvis legislatius perquè els ajuntaments puguin destinar pisos ocupats que generen una "alteració de la convivència" a "habitatge social". Després d'una negociació amb PSC, ERC i Ciutadans, Junts ha aconseguit que tiri endavant la seva proposta per modificar la llei de dret a l'habitatge i el Codi Civil per tal que els ajuntaments puguin requerir als grans tenidors que en el termini de trenta dies desallotgin pisos ocupats on es duguin a terme activitats contràries a la "convivència normal de la comunitat", "de l'ordre públic" o que posin "en perill la seguretat o la integritat de l'immoble".
Els ajuntaments podran adquirir l'ús de l'habitatge per destinar-lo a pisos socials
La proposta aprovada per fer front al problema de les ocupacions, que és especialment greu en els darrers anys a ciutats com Mataró, preveu que els Ajuntaments puguin adquirir "temporalment l'ús de l'habitatge durant un termini màxim de set anys" i que l'hagin de "destinar a polítiques públiques de lloguer social". El text pactat amb els republicans i socialistes delimita la mesura a "grans tenidors" i no a "persones jurídiques grans tenidors", com demanava Junts inicialment. A més, s'ha establert què constitueix una "alteració de la convivència". Bàsicament, es remet a la jurisprudència en general que "ha delimitat amb rigor" aquest concepte. D'aquesta manera, es considera que es pot evitar "extralimitacions o arbitrarietats" a l'hora d'impulsar un desnonament.
D'altra banda, Junts, PSC i Ciutadans han acordat permetre la junta de propietaris i el "veïnatge de l'espai residencial contigu" instar els ajuntaments perquè exigeixin als grans tenidors el desnonament d'un pis ocupat "amb alteració de la convivència". També s'estableix que els grans tenidors hauran d'assumir els costos de tot aquest procediment.
Por a que afecti famílies vulnerables
Les famílies obligades a ocupar un pis no es poden veure afectades, segons les entitats socials
Entitats en defensa del dret a l'habitatge van exigir ahir dimarts esmenes al text contra les ocupacions perquè no afecti les famílies vulnerables que es veuen obligades a ocupar un pis. En una roda de premsa des del Parlament i acompanyades per representants d'ECP, ERC i la CUP, les entitats van alertar que si s'aprova la proposició de llei tal com està redactada pot perjudicar "greument" famílies vulnerables. Segons remarquen les entitats, la proposta prevista per Junts inclouria en el Codi Civil una via especial amb la qual una comunitat de propietaris podria acabar demandant als jutjats ocupacions que "alterin greument la convivència, l’ordre públic o posin en perill la seguretat o la integritat de l’immoble" per aconseguir el desallotjament.
Roda de premsa de les entitats per l'habitatge. Foto: ACN
Lucía Delgado, portaveu del grup promotor de la llei 24/2015 i de les PAH Catalunya, va assenyalar que la proposició "està mal formulada" i no trasllada la responsabilitat a qui "gestiona malament" el seu patrimoni. "Qui abandona els seus habitatges és la propietat", va indicar. Per això, ha subratllat que en cas d'aprovar-se afectaria "greument" famílies vulnerables que, per exemple, ocupen un pis buit d'un banc. "La llei és un absolut despropòsit amb finalitats electoralistes", ha reblat.
A més, les entitats es mostren contràries al fet que siguin les mateixes comunitats de veïns o els ajuntaments els que puguin sol·licitar un desnonament. La Samanta, que ocupa un pis propietat de Blackstone, va expressar durant la roda de premsa preocupació per aquest fet, ja que considera que es podria veure directament afectada per la proposició de llei. "Sempre et veuen amb mals ulls", va apuntar sobre el veïnat encara que no hi hagi una mala relació o conflicte obert.