L'empresa Capgròs ha produït el documental Teixint la ciutat, un film que té com a objectiu mostrar la història del gènere de punt a Mataró, la indústria que va llençar la ciutat a l'expansió econòmica des de finals del segle XIX. El documental, elaborat per Maria Coll, Joan Salicrú i Aina Fernàndez, el mateix equip periodístic que va dirigir 27-G: Bandera blanca, vol explicar a les noves generacions què ha significat el tèxtil per a la ciutat. L'obra, realitzada en col·laboració amb la productora Nanouk s'estrenarà el dia 16 de març al Teatre Monumental, en un acte que inclourà una taula rodona sobre el futur del gènere de punt.
El reportatge s'estructura a partir de les persones protagonistes de la història. El guió s'estructura en tres parts. La primera, que actua de pròleg, explica perquè Mataró era a finals del segle XIX una ciutat idònia per la installació de la indústria del gènere de punt, d'on sorgeixen els primers promotors d'aquest nou sector i quines eren les condicions de vida dels primers treballadors. La segona part del documental abarca des del final de la Guerra Civil fins a inicis de la dècada dels anys setanta. Una fase en què, un cop superades les mancances de la postguerra, es produeix el gran boom del sector, amb la fundació de tallers de maquinària tèxtil, introducció de noves fibres i arribada de mà d'obra d'altres punts de l'Estat Espanyol. Finalment, la tercera part del documental se centra en la crisi actual del sector, que es remunta a la crisi del petroli (1973) que va significar la primera recaiguda seriosa del gènere de punt.
Els guionistes del Teixint la ciutat han escollit uns eixos transversals per estructurar el fil de la història: la vida dels obrers, els maldecaps dels empresaris, les relacions laborals entre sindicats i patronal, el valor afegit del gènere de punt segons cada època i les causes de les continues crisis. Tot plegat, posant especial èmfasis en temes socials, culturals i anecdòtics de la història d'aquest sector. Els testimonis que apareixen en el documental són molt diversos: obrers (comercials, mecànics, repuntadores, overlockistes, sindicalistes...), empresaris (propietaris de grans marques, comercials deslocalitzades, directors de fàbriques mitjanes de producció familiar, empresaris que han hagut de clausurar fàbriques centenàries...), responsables de les administracions (local, autonòmica i europea), historiadors, laboristes i responsables d'entitats representatives del sector (ASEGEMA, patronal espanyola, Cetemmsa...). L'equip del documental també va viatjar fins a Brussel·les per fer un seguiment dels debats de la Unió Europea en què participen empresaris locals del sector del gènere de punt
Un producte pedagògic i de divulgació
L'objectiu del projecte, més enllà de produir un documental revelador de fets crucials en la història del gènere de punt, és generar un producte de divulgació, pedagògic, de bona qualitat, global, dinàmic i amb credibilitat historiogràfica, que aglutini alguns dels coneixements que fins ara s'han publicat sobre l'evolució del gènere de punt a la ciutat. A diferència d'altres treballs realitzats sobre aquest sector, aquesta vegada són sempre els propis protagonistes els qui explicaran la història.
Capgròs va iniciar fa dos anys la producció d'un cicle de documentals de perfil històric, que es va inaugurar amb la presentació del treball 27-G Bandera Blanca, elaborat pel mateix equip de Teixint la ciutat, que narrava l'entrada dels nacionals a Mataró el 27 de gener de 1939. L'èxit de públic de l'estrena al Teatre Monumental (hi van assistir més de 1.600 persones en dues sessions) i del debat públic que va tenir lloc el mateix dia de la presentació, va animar l'empresa Capgròs i l'equip de professionals vinculats al documental a impulsar aquest segon treball dedicat a la trajectòria del sector tèxtil a la ciutat.
L'antiga fàbrica tèxtil de Can Marfà