En què ha consistit la teva participació a la Fira Internacional
del LLibre de Guadalajara?
J.C.: Hi he anat convidat per Julio Ortega, un dels crítics més importants del
món hispànic, i la mateixa fira, al marge de les subvencions del Ramon LLull.
Hi he presentat una antologia de joves narradors barcelonins, amb textos
d'altres escriptors com Eloy Fernández Porta i Robert Juan-Cantavella, i he
participat en una trobada de joves escriptors...
Espanyols?
J.C. No, hispanoamericans, des de Puerto Rico fins a Xile, en el marc de la
trobada "Novísimos narradores. El turno del relevo".
I com ho avalues?
J.C. Molt bé, sobretot pel que fa a la relació personal amb autors de poétiques i cultures diverses.
I la fira i la seva presència catalana?
J.C. Jo diria que ha estat interessant, positiva i contradictòria. Ha servit per
potenciar la bona literatura actual i per recuperar la memória de l'exili
republicá, però al mateix temps ha evidenciat els problemes de mesclar política i literatura i s'hi ha forjat un concepte nefast i perillós, en boca de Maragall i Pujol, que mescla ADN, llengua i identitat.
Quan ha d'aparèixer Emigrar, el teu llibre australià amb elements mataronins?
J.C. Tot just he finalitzat, després de tres anys, una primera versió del
llibre. Ara comenca la desagradable feina de buscar un editor.
