El periodista mataroní Joan Catà va atribuir ahir dimecres dia 30 la revolta de les darreres setmanes a França a la manca d'oportunitats de futur que viuen els joves immigrants de la perifèria parisenca: "Els joves que ocasionen els incidents no tenen accés als mateixos serveis. No tenen oportunitats i es veuen abocats a no fer res", va assegurar, fent referència al fracàs del denominat "ascensor social". El periodista va explicar que el problema no és tenir un plat a taula sinó que aquests joves "no saben què fer durant tot el dia". El mataroní protagonitzava una xerrada al centre de cooperació i solidaritat La Peixateria.
Catà va descriure l'entorn social on viuen aquests joves, que coneix bé gràcies a l'època com a corresponsal de Catalunya Ràdio i al·ludint també als contactes que conserva a França: "És una situació de precarietat del qual qui pot en marxa i en el qual els que es queden són la gent sense futur", va assegurar el periodista. El conferenciant va explicar que, per exemple, el despersonalitzat entorn urbanístic en què viuen no ajuda gens al seu desenvolupament humà. Va citar la pel·lícula El odio com a possible model d'aquest entorn.
Catà va dedicar diversos moments de la intervenció a criticar el paper que ha jugat el titular d'Interior francès, Nicolas Sarkozy. "La política de Sarkozy és treure el problema de davant de les càmeres de televisió, però és una política a curt termini, electoralista", va dir. De totes maneres, el periodista va explicar que arran dels incidents, Sarkozy s'ha posicionat com a candidat preferit per succeir Chirac. Però si que va alabar la pretensió de fer discriminació positiva que havia suggerit el popular ministre, en contra de la tradició igualitarista francesa. Catà va lamentar també que les idees de Le Pen hagin anat guanyant poder i va explicar el curiós transvasament de vot del Partit Comunista al Front Nacional.
El periodista va minimitzar l'impacte del fenomen religiós en la revolta explicant que els joves que havien provocat els incidents no acudeixen habitualment a les mesquites. "En tot cas el fenomen religiós [integrista] és producte de la situació social". I va assenyalar que la llengua tampoc és un factor d'aillament perquè aquests joves parlen exclusivament en francès. Finalment també va valorar negativament el manteniment de trets identitaris com la poligàmia -que practiquen unes 2.000 famílies- i va apuntar la obligació dels immigrants a adaptar-se a la cultura francesa.
Catà va apuntar que la proximitat amb la rica París és també un factor negatiu: "Aquests joves estan a tocar de l'opulència de París però en canvi no poden beneficiar-se'n", va comentar."Quan s'acosten als aparadors de París els demanen el carnet d'identitat".
En un to didàctic i amè, el periodista va dedicar gran part de la conferència a plantejar preguntes però finalment va apuntar dues idees: la necessitat de millorar l'educació i evitar sigui com sigui la creació de guetos.
Possibles repercussions a casa nostra
El periodista va dedicar la part final de la seva intervenció en respondre l'habitual pregunta de si el conflicte que s'ha viscut a França es podria reproduir a Catalunya i a Espanya. En aquest sentit, Catà va diferenciar la coincidència de les societats francesa i espanyola -que veu pràcticament total- amb l'ambient que es viu entre els sectors immigrants: "Els catalans som com els francesos, tenim les mateixes lleis i la mateixa moneda. Però de moment no som París, bàsicament perquè la gran majoria dels immigrants que viuen a les nostres ciutats es guanyen la vida honradament", va apuntar.
Segons Catà, una de les causes del conflicte a França és que els fills dels immigrants viuen pitjor que els seus pares i que en canvi aquí això no passa: "Aquí no encara no hem arribat a aquest punt, per tant no estem davant de la mateixa situació".
