Mataró ha començat a sortir avui del sot emocional de la pandèmia. Sí, quan marca els pitjors registres. Sí, quan la sisena onada bat rècords de contagis. Sí, quan estem de toc de queda. Sí, quan a la trinxera de la sanitat se segueix combatent amb tot. Sí, quan el punt final d’aquest maleït virus sembla llunyà o, com a mínim, temerari d’aventurar. Però després de 22 mesos d’ensopiment, de forma etèria i passavolant, Mataró s’ha retrobat. La Cavalcada de Reis ha fet la seva feina.
Epifania vol dir manifestació. La cita amb els Reis supera en molt el motiu litúrgic i esdevé l’acte principal d’expressió ciutadana de tots els de la ciutat. Sols la Fira i els Focs de Les Santes són al mateix podi que la Cavalcada: un esclat compartit, quan més milers de mataronins surt a fer-se el carrer seu, quan de la manera més còmplice avis, pares i fills pacte l’encanteri únic de la màgia única del dia. La d’aquest 2022 ha estat una epifania especial. Rotunda i extremadament cívica. Diuen que la perfecció no existeix, però el compliment estricte de la norma de dur mascareta s’hi ha acostat. Calia la Cavalcada pel que suposa, per l’agror de l’any passat d’absència i també per autoafirmació davant el temps ingrat de la pandèmia. La gernació ha estat la de sempre.
Tant li fa que el sentit l’hagin canviat o que entre brigades, personal i seguretat acabi per haver-hi més persones de fluorescent i seguretat que de figurants. Poc important, per un dia, l’estalvi de caramels dictat per protocol pandèmic i vés a saber si, com altres coses, no es voldrà aprofitar per instaurar. Més curiós que rellevant les batzegades de ritme, irregular amb carrosses anant a preu fet sobretot al principi i la cercavila més sincopada a partir del Camí de la Geganta.
La quitxalla i els seus fanalets, els pares vetllant el lloc, l’anar i tornar de gent al voltant han estat els elements habituals. Amb ells, la il·lusió de retrobar-se amb les carrosses que hem vist quasi tota la vida iguals, enmig de les quals destacava la nova, la mina de carbó, sòbria i elegant. Més que digna. Mirant la corrua, sentiments diversos. Ulls com a plats dels petits, pares consolats que el relat amb Cavalcada s’aguanta millor i també l’enyorança dels qui i el què no hi han pogut ser (elements habituals inclosos, des de l’escala vella dels Bombers al tramvia o la carrossa de les joguines que han desmuntat a peces).
Sense punt final concelebrat, ha estat com si la Cavalcada creués però no finís. Passés i se n’anés. La principal sensació, però, enmig d’una gentada de mascaretes amb cares a sota ha estat d’ocasió retrobada, de petit bocí d’antiga normalitat queixalada a la dieta social, festiva i cívica amb la que portem dos anys passant fam. Tornant a casa vistos els Reis, a dormir aviat es diu. Demà hauran passat i dilluns començarà un nou trimestre i, de totes, un nou any. Ja es veurà si no són els Reis, també a nivell ciutadà, l’única epifania del curs.
Cavalcada de Reis de Mataró 2022. Foto: R.Gallofré