Cobrar interessos cada tres mesos i total disponibilitat en 24-48 hores. Aquests són alguns dels elements que la majoria d’afectats per les participacions preferents recorden quan, fa més o menys anys, van invertir en aquest producte a l’entitat de confiança de tota la vida. Les explicacions dels afectats, n’hi ha més de 400 a Mataró segons l’Associació de bancs, caixes i assegurances (ADICAE) coincideixen, també, en no reconèixer la realitat del producte conegut com a participació preferent.
La Comissió Nacional del Mercat de Valors descrivia així, l’any 2009, les participacions preferents: “Són valors emesos per una societat que no confereix participació en el seu capital ni dret a vot. Tenen caràcter perpetu i la seva rendibilitat, generalment variable, no està garantida. És un instrument complex i de risc que pot generar també pèrdues en el capital invertit”. Malgrat aquest avís, durant el 2010 i el 2011 es van seguir col·locant a clients una gran quantitat de participacions preferents. Ara aquest producte es troba a primera fila d’actualitat perquè la nova regulació de Basilea III prohibeix a les entitats comptabilitzar-les per la seva capitalització. I els bancs i caixes han decidit canviar-les per productes que sí comptin per a capitalitzar-se com són les accions, provocant que molts clients hagin descobert de cop que allò de la “total disponibilitat en 24 o 48 hores” ja no és així.
“La meva entitat de tota la vida em va oferir les participacions preferents com un producte interessant pels interessos que generava cada tres i sis mesos i per la disponibilitat quan volgués de la inversió; ara estic aturat i quan vaig voler precisar dels diners em vaig topar que no els podia treure”, explica Francisco González, un dels mataronins afectats. En el seu cas, el pas a borsa com estan fent moltes entitats ja li suposa una pèrdua: “en dos dies tinc 8.000 euros menys”. Recorda que les va signar “l’any 2003” i que no se li va parlar en cap cas de perpetuïtat: “Només hi havia perpetuïtat en els interessos amb un 4’25% mínim”.
Juan Franco, de l’ADICAE, remarca el cas “afecta a un milió de persones a tot Espanya”, i és explícit amb la definició de participacions preferents: “és producte de deute de l’entitat emisora i es tracta de producte ilíquid, que vol dir que pot no ser retornat”. Un altre exemple el va patir Núria Fernández: “tenia diners guardats dels pares, i la noia de la meva entitat em va dir que els portés que tindria amb uns interessos trimestrals i podria treure’ls sempre que volgués”. Era l’any 2005, però enguany “necessitàvem els diners pels meus pares, que ja són grans, i em vaig trobar que no els podia treure”. La solució, passar a borsa: “em van dir de canviar-ho per accions però no m’interessa entrar a borsa; la realitat és que no tinc cap opció més si no vull perdre gran part dels diners. I a borsa, si el preu per acció que em paguen baixa començarem a perdre diners també”.
Una de les principals queixes és la col·locació indiscriminada del producte sense expressar el risc i complexitat que tenia. Com Fran Garcia, que va assistir a una assemblea de l’ADICAE pel cas d’una amiga: “Li van oferir participacions preferents a una dona de 78 anys que tenia els seus estalvis i simplement no sabia res del que li parlaven, més enllà de recomanar-li aquesta fórmula pels interessos trimestrals; ara es troba amb 88 anys, problemes de dependència i que aquells diners estan bloquejats”. Lea Cornellana també posa el crit al cel, ja que ha passat de “les 48 hores estan venudes que em van dir al 2005” a haver d’esperar “com a mínim deu anys per recuperar tot el nominal; a la meva entitat el 70% passa a ser obligacions a deu anys i l’altre 30 es recupera en forma d’accions”. “Mai més signaré res que no posi termini ben gros i per escrit, no només de paraula”, lamenta.
Clients sense alternativa
Un altre dels laments de Cornellana era precisament la manca d’alternatives: “Passem de les 24-48 hores amb les que s’oferien a deu anys abans de recuperar tots els diners invertits”. Les participacions preferents han deixat enrere el mercat secundari en el que es trobaven, i en el mercat oficial actual la seva cotització és dels volts del 30% del valor original, pel que no bescanviar seria encara pitjor. “El principal problema és que s’han ofert participacions preferents a clients que no són experts financers i pels qui no està dirigit aquest tipus de producte tòxic, que és el seu nom real”, etzibava Juan Franco de l’ADICAE en una trobada a Mataró d’afectats per les participacions preferents.
Molts dels afectats estan obligats a firmar aquesta setmana i en properes els bescanvis que ofereixen les seves entitats. Julio Naveira, advocat de Naveira Abogados, remarca la importància “d’estudiar cas a cas” i veure quines són les millors solucions a nivell particular: “La demanda de nul·litat de contracte es pot fer si la gent demostra que no tenia constància de les clàusules, però cal tenir en compte que entre apel·lacions i demés poden ser judicis de cinc anys i la possibilitat de no guanyar”. Per això, considera que el mal menor és alguna de les fórmules presentades per les entitats ja que permet saber “que es cobrarà la major part a un termini fix com deu anys”. Per Naveira cal remarcar que encara que se signi es “pot demandar a posteriori “per coacció”. “Jurídicament és un tema molt verd perquè ha saltat fa poc” i cal “estudiar cas a cas”. L’advocat recorda que en molts casos “no hi havia cap contracte firmat, només ordre de compra”, fet important i potser “decisiu” si algú, accepti o no el bescanvi, decideix anar als jutjats.
-