En Miquel Àngel Vadell porta 68 anys a Cerdanyola i ha estat testimoni d’excepció del creixement d’aquest sector. Va instal·lar-s’hi amb la seva família procedent de Mallorca. Als anys 50 i principis dels 60, Cerdanyola era “una zona de pagesia i de segones residències de gent del centre de Mataró, venir fins aquí era com fer una excursió”, explica. Durant aquells anys va arribar una onada d’immigració de punts com Andalusia, Extremadura o Aragó, que van venir atrets per la gran demanda que hi havia de personal per a les fàbriques de Mataró. “El barri es va anar construint a poc a poc. Al principi no hi havia aigua potable, llum ni clavegueram. Tot es va anar fent des de zero. No hi havia un pla urbanístic però la situació va començar a canviar quan es va crear el Centre Social, on Daniel Mataró- també conegut com l’alcalde de Cerdanyola- portava tot el tema de l’aigua”, diu. “El barri tenia molts avantatges, era un lloc de pas per anar a Argentona, també tenia el tramvia”.
Si Cerdanyola fos un municipi, seria el segon amb més població del Maresme
Un dels punts claus de Cerdanyola és l’Avinguda Puig i Cadafalch on trobem la Plaça Illa Cristina, la Parroquia Maria Auxiliadora i el Parc de Cerdanyola o Parc de Can Tunyí. Precisament aquest parc va néixer arrel de la reivindicació dels veïns de comptar amb un gran espai verd. “Aquí abans hi havia una indústria química, l’Ajuntament va proposar fer-hi habitatges i els veïns s’hi van oposar perquè necessitàvem tenir un lloc que fos un parc, un pulmó i un punt per fer celebracions o actes”.
Cerdanyola és el barri més poblat de Mataró amb més de 30.000 habitants censats. De fet, si Cerdanyola fos un municipi, seria el segon amb més habitants del Maresme. “Això fa que sigui un barri amb molta vida, els carrers estan plens. És estrany sortir i no trobar-te amb algú”, diu Vadell. A més a més, destaca la participació dels ciutadans. “Cada vegada que es fa una acció solidària la gent hi pren part. Per exemple, la quantitat de persones que s’inscriuen per a caminades solidàries com la de l’Alzheimer és enorme”, explica
A partir de la primera dècada dels anys 2000 va arribar una nova onada d’immigrants provinents d’altres països. Fet que fa que sigui un barri multicultural i divers, quelcom positiu però que a vegades genera problemes de convivència. A la zona sud s’hi troben equipaments importants com ara centres escolars, l’Espai Gatassa, el Centre Cívic Cerdanyola o el CAP (els “especialistes”). I s’estan construint zones noves com la nova pista polivalent coberta al Camí del Mig. Així i tot, hi ha temes que s’han de solucionar. “Hi ha gent que es comporta de forma incívica amb el tema de les escombraries. També cal més seguretat. Aquí passen algunes coses negatives, sí; però no molt més que a altres barris”, conclou Vadell.
Els punts clau del barri
- Carrer de Maria Auxiliadora. És un dels primers carrers edificats dels barri. El seu nom també fa referència a la parroquia Maria Auxiliadora, ubicada just al costat.
- Parròquia de Maria Auxiliadora. És una de les parròquies catòliques més antigues de la ciutat i de la qual va ser rector l’emblemàtic Mossèn Biscúter.
- Parc de Cerdanyola o Can Tuñí. Es tracta d’un important pulmó pel barri i on a més de jugar la canalla, se celebren molts dels actes festius i celebracions. El parc va sorgir arrel de la revindicació dels veïns.
- Plaça Illa Cristina. També conguda com a ‘plaça dels taxis’. És un punt de trobada i d’unió de Cerdanyola nord i sud. Es tracta d’una zona amb molta vida i comerç.
- Plaça Gatassa. Una de les zones més antigues del barri i on actualment alguns edificis necessiten millores.
Els reptes de Cerdanyola: seguretat i civisme
A Cerdanyola els principals problemes són qüestions que també es pateixen a altres punts de Mataró. La brutícia i l’incivisme d’algunes persones crea un àmbient de deixadesa. Els veïns volen que Cerdanyola segueixi sent una bona zona per viure i demanen que es millori la convivència en aquest aspecte i que s’inverteixi en seguretat.
Menys brutícia i incivisme. Mobles que apareixen quan no toca al costat dels contenidors d’escombraries, parcs que es desperten amb plastics i llaunes, carrers bruts... Els veïns reclamen un millor comportament i civisme per part d’algunes persones que embruten el barri.
Més dispositius policials. Pel fet de ser un barri amb molta població i que a més a més, de tant en tant hi hagi alguns problemes per baralles o temes de tràfic de drogues a certs punts, com al carrer València, es demana més dispositius policials per controlar aquesta situació.
Treballar en la convivència. És un barri amb molts habitants i molt plural. Perquè hi hagi un bon àmbient, molts veïns comenten que s’ha de garantir la convivència amb aspectes com respectar els horaris de silenci a la nit, la cohesió social, complir amb les obligacions i normes que tenen tots els ciutadans, etc.
Comptar amb els nous espais. A Cerdanyola s’està treballant principalment amb dos nous espais que seran punts positius per a la zona. Un d’ells és la pista polivalent coberta al Camí del Mig, reclamació veïnal eterna, i el dipòsit d’aigua i espai verd que s’ubicaran a Bellavista, al nord del barri.