Com es comença en un esport així?
Als 18 anys... tu ja saps bé que sempre era un nen d’abaralles i tal, i com que el meu germà entrenava aquí m’hi vaig ficant mica en mica i mira ara, guanyes combats, t'agrada i acaba sent una professió.
De professional quan de temps portes?
Porto sis anys ja. El primer combat vaig acabar fet pols del cap. La gent té nervis però jo vaig riure del contrari, tocant-li el cul... estava molt calmat. I a sobre vaig guanyar.
Quan comences a fer campionats?
Aquí no hi ha campionats on presentar-se constantment. Els promotors posen diners, els agrada la teva manera de lluitar i t’ofereixen vetllades amb lluitadors. Jo m’he pegat per tot Espanya, Europa... i mica en mica van sorgint coses. Ofereixen títols lluitant contra campions i aquí és on pots créixer.
I com et fas un nom fins arribar a lluitar per guanyar cinturons?
Lluitant a tot arreu, el que ningú feia a Espanya com pegar-se tres cops en un mes jo ho feia, lluitar amb qui no vol ningú doncs jo sí... i clar, guanyes o perds, però estàs allà i dones la cara.
Es pot viure d’això?
És estrany. Perquè no hi ha suport televisiu ni econòmic i llavors has de saber moure’s bé per sobreviure. No pots dir que ‘no’ a una lluita si t’hi vols guanyar la vida. I tot i així... ja pots ser campió. No pots fer-te una carrera mirant amb qui lluitar, sinó que has de pegar-te amb tothom. Jo visc d’això i de treballar de porter a la Discoteca She quan descanso.
I aquest ritme no et cansa?
No, el fet del ring agrada molt. És molt maco pegar-te amb algú superior, intentar guanyar-lo... o veure que l’entrenament que has fet dóna fruïts. No cansa. Els entrenaments sí, és on pateixes. Al ring t’oblides de tot i no hi ha patiment.
Com va anar el Campionat del món?
Vaig perdre als punts. Ara tinc repòs i en una setmana començo perquè a Màlaga lluitaré amb un campió del món de Full Contact que m’ha demanat una venjança. Es vol posar en el Kick Boxing en una modalitat i bé, em va agafar per provar i li va sortir malament la jugada.
Però després tant amics?
I tant, m’he pegat amb molts rivals que després hem anat a fer una birra per comentar la jugada... amb la cella oberta o el nas marcat. Són coses de l’ofici, i separem totalment la lluita professional del que és fora del ring. Hi ha molt de respecte, una cosa que a vegades gent que comença, sobretot joves, no entenen i venen a practicar per tenir cops i lluites després al carrer o es pensen que és com una pel•lícula. La nostra feina també és explicar que el camí i la filosofia no és aquesta.
I el futur?
Primer volem entrenar, la venjança amb el Campió del Món i intentar muntar alguna cosa interessant a Mataró. Sóc d’aquí de tota la vida, hi ha afició i podríem arrossegar una vetllada molt interessant...
Però quan pengis els guants...
Quan hagi acabat espero tenir el meu gimnàs i seguir entrenant com estic fent. M’agrada ensenyar, perquè ells veuen que el que els dic funciona. Cada cop hi ha més gent que ho prova i és divertit fer d’entrenador. També espero mantenir la cara preciosa (es riu).
-