Un telescopi construït de forma casolana i moltes ganes de compartir el gust per observar el cel. Corria l’any 1958 i associar-se era una qüestió complicada, però l’empenta d’un grup d’aficionats a l’astronomia va fer possible el naixement d’una de les entitats més longeves de la ciutat. Cosmos, el grup d’astronomia de Mataró, nascuda com a sucursal de l’agrupació astronòmica Aster de Barcelona, celebra aquest any el seu mig segle d’existència. Cinquanta anys d’història que comencen un 25 de juliol del 1958, amb una mostra d’astronomia, tot i que l’entitat, com a filial d’Aster, es va constituir legalment el 14 de desembre del 58. Des de llavors hi ha hagut centenars d’observacions d’eclipsis de sol i lluna, de xerrades i de seguiments fotogràfics de fenòmens astronòmics. “Al principi, venia la guàrdia civil a controlar les reunions”, recorda Oriol Font, actual secretari de l’associació. Però la seva activitat no era subversiva i així va anar avançant, “en línia constant”, durant la dècada dels seixanta i els setanta, segons explica el president Ferran Garcia.
Poc després de la mort de Franco, i davant la situació d’estancament de l’agrupació Aster, l’entitat mataronina es planteja la seva independència. Cosmos es converteix en una associació independent l’any 78, i sota l’aixopluc de l’Alianza Mataronina inicien una segona etapa de la seva trajectòria, marcada per la construcció d’una cúpula d’observació i la renovació del telescopi. Posteriorment arribaran noves millores, amb la construcció d’una segona cúpula i la instal·lació d’un telescopi refractor donat per Caixa Laietana. Però després d’uns anys de creixement, a principis dels anys vuitanta la junta de l’entitat entra en crisi: “la gent activa va marxar, disconforme amb el nou enfocament de l’entitat”, recorda Garcia, que explica que durant aquells anys es van afegir a Cosmos activitats relacionades amb la paraciència i l’esoterisme que poc tenien a veure amb l’afició originària per l’astronomia.
L’any 1984, una nova junta integrada per gent jove insufla aire nou a l’entitat, que revifa amb noves activitats com ara la publicació d’una revista. Cap als noranta, amb Jordi Lopesino com a president, Cosmos torna a viure un moment d’esplendor que, amb alt-i-baixos, arriba fins al dia d’avui. Els darrers anys Cosmos ha viscut, segons el seu president Ferran Garcia, un dels seus millors moments: “estem fent coses que mai s’havien fet”. S’ha renovat la cúpula petita, s’han introduït tecnologies digitals que permeten fer seguiments d’asteroides i cometes i, fins i tot, s’ha arribat a col·laborar amb la NASA fent el seguiment del cometa Temple. Aquestes iniciatives han permès que Cosmos es converteixi en observatori cooperador de la Unió Astronòmica Internacional, que ha homologat l’entitat mataronina amb el codi internacional MPC-AO6. Actualment l’entitat compta amb una setantena de socis i treballa activament en activitats de recerca i divulgació astronòmica. I serà debaten sobre aquestes qüestions com Cosmos celebrarà el seu cinquantè aniversari, en la trobada d’agrupacions i afeccionats a l’astronomia que tindrà lloc entre el 12 i el 14 de setembre. Durant aquests dies, membres de les agrupacions de Castelldefels, Osona, Tiana, Calella i Barcelona, entre d’altres, es donaran cita en unes jornades que inclouran xerrades, però també dinars i sopars de grup i, com no podia ser d’una altra manera, observació del sol amb telescopis.