Què ofereix CiU perquè la societat civil torni a sentir confiança vers l’Ajuntament?
Ara l’Ajuntament no manté un contacte real amb els ciutadans capaços de fer coses. Necessitem un alcalde més proper i valent, que visiti les empreses, que sigui el primer comercial de la ciutat, que vengui els seus projectes i escolti les necessitats de les empreses. No podem pensar que només amb anar a les inauguracions ja mantenim prou contacte amb la gent. Cal escoltar-la de veritat, i aquesta és una de les grans diferències entre CiU i el govern. El nostre compromís és escoltar tota aquella gent que s’està jugant els seus diners per tirar endavant projectes a la ciutat. Els únics que ens poden treure de la crisi son els ciutadans de Mataró, tant els treballadors que defensen els seus llocs treballant cada dia més i millor, com els empresaris que intenten tirar endavant els seus projectes sent cada dia més productius i competitius. Sense producció ni competitivitat, és molt difícil que ens en sortim. Per aconseguir aquests dos factors, també hem de treballar per reduir les elevades taxes de fracàs escolar. No podem modificar el currículum escolar, però si motivar els alumnes perquè surtin més preparats. Podríem, per exemple, potenciar els intercanvis escolars amb centres de l’estranger o fent un pacte amb les escoles d’idiomes mataronines per potenciar la presència de l’anglès a la ciutat.
Parleu molt de la necessitat d’estar en contacte amb els ciutadans, però CiU encara no té una gran presència als barris.
La realitat electoral és la que és. No tenim la mateixa implementació a tots els barris, no hi tenim la mateixa entrada que els socialistes, que durant molts anys han disposat de la clau d’accés a determinades entitats i associacions d’aquests barris. Però tenim clar que ara mateix la ciutat pren el mateix camí del moviment electoral global. CiU està pujant com a marca, també a Mataró, mentre que la marca PSC està baixant.
Però la tendència de vot als barris segueix anant cap al PSC. Com penseu fer-ho per capgirar-la?
D’un cens de 85.000 votants, la diferència entre els vots dels partits del govern i els de l’oposició va ser tan sols de 2.500 vots. Hem demostrat que a Mataró CiU guanya a les eleccions al Parlament català, però fins ara no hem pogut mobilitzar el mateix electorat per als comicis municipals. Les enquestes que tenim ens diuen que el PSC està baixant de manera homogènia a la ciutat i que CiU s’hi acosta, en dos anys hem reduït la nostra diferència electoral a la meitat. Segons els nostres sondeigs, a Mataró el 65% dels ciutadans diuen que tenen voluntat de canvi, això vol dir que alguna cosa està passant. Ara ens tocarà accelerar la nostra presència al carrer per liderar aquesta nova tendència. El canvi cada dia és més a prop.
Però si voleu governar, haureu de buscar pactes. Amb el PP?
Caldrà buscar aliats, sí, però sempre hem dit que els pactes electorals els configuren les urnes. Nosaltres no rebutjarem mai a ningú, la nostra estratègia és entendre’ns amb el màxim nombre de partits de la ciutat.
En el balanç de l’any heu estat molt crítics amb la gestió de Pumsa.
Segurament Pumsa com a promotora ha fet coses que no li han sortit prou bé, però finalment qui sotmet l’empresa municipal a fer determinades coses és l’Ajuntament. Pumsa és tan sols el braç executor d’unes determinades polítiques. El que passa aquí és que ens fem trampes al solitari, l’Ajuntament esquiva els controls de l’administració i utilitza les empreses del grup Pumsa per superar el límit de l’endeutament. Pumsa actuava com a promotora especulativa, però ara que amb la crisi s’ha frenat la pilota, enlloc d’aportar diners a l’Ajuntament, Pumsa truca a la seva porta per aconseguir avals, ajut de caixes i endeutaments. El deute conjunt d’Ajuntament i empreses municipals és de més de 180 milions d’euros, quan el pressupost conjunt volta els 130 milions. I el forat econòmic creix ja que les finances de l’estat, les plusvàlues i les llicències d’obres estan baixant i no tenen perspectives de creixement a curt termini.
I què cal fer?
L’auditoria municipal ja ha dit al conjunt d’empreses que tindran moltes dificultats per retornar el crèdit i que cal reorientar la seva activitat. Nosaltres ja fa dos anys que diem que s’han d’integrar totes en una sola companyia i racionalitzar la seva despesa.
Però aquest procés implicaria gairebé aturar tots els projectes urbanístics?
Però és que aquesta és la realitat que tenim. Molts dels projectes previstos per a 2010 estan condicionats a que hi hagi finançament. Veient com està la cosa, difícilment ens donaran aquest finançament. Seguim gastant-nos els diners en comunicació però potser no tindrem finançament per construir pisos de lloguer, i això és el que ens sap greu.
Però vosaltres no us heu mostrat especialment a favor dels pisos contenidor de Figuera Major, que seran de lloguer per a joves.
Nosaltres no entenem com encara a dia d’avui no hi ha debat públic sobre si és adequat viure en pisos contenidor. Molt ens temem que es tiri endavant tot i saber que això pot no complir algunes normatives i per un procés de compromís electoral. Sent l’obra pòstuma d’ERC pot ser que no es pugui fer perquè ningú ho podrà finançar.
Llegeix la tercera part de l'entrevista
-