Civit parla de convivència en una mesquita de l'avinguda Recoder
Toni Civit va voler fer gala de les seves coneixences en el món musulmà en la visita que el candidat republicà va dur a terme el dimecres dia 14 a la mesquita de l'avinguda Jaume Recoder, en companyia del candidat Josep Pros. Abans de començar la visita a l'espai sagrat dels musulmans, el candidat d'ERC va dir que no estava d'acord amb afirmacions com les que havia pronunciat el dia anterior el secretari general de la federació Convergència i Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que es va mostrar partidari que els immigrants no puguin votar. Civit es va mostrar partidari del diàleg interreligiós i va explicar que per als musulmans, fent gala dels seus coneixements, una mesquita és més que un centre religiós.
Llavors va arribar l'hora d'entrar a la mesquita els homes, les dones es van haver de quedar fora malgrat les peticions de Civit. El candidat republicà es va asseure a terra amb l'imam d'aquesta mesquita freqüentada per gambians, Boubacarr Fatty, i li va fer una sèrie de preguntes pràcticament sempre en català: "Parlaré a poc a poc perquè m'entenguis", va dir Civit. En primer lloc li va manifestar la voluntat que tots els ciutadans de Mataró convisquin sense problemes però va afirmar que perquè això sigui possible hi ha d'haver un coneixement previ. També va mostrar-se favorable que els immigrants puguin votar, com ja havia insinuat a l'entrada: "Si una persona viu aquí i paga els impostos aquí... ha de poder votar". Però tan com va insistir en aquest dret, el republicà va parlar dels deures que tenen els musulmans que viuen a la ciutat i, com no podia ser d'altra manera, es va referir al fet que les dones no puguin entrar a les mesquites: "Aquest hauria de ser un element que us fes reflexionar", va dir Civit.
Fins llavors l'imam havia escoltat. Ara respon i abans que res agraeix la visita, perquè diu que els agrada veure que els tracten com a "humans" i que se'ls rebi bé. De la mateixa manera afirma que els magrebins que són aquí s'han de portar bé amb els autòctons. Civit, que assegura que a ERC "no preguntem d'on ve la gent sinó on van", pregunta a l'imam pel número de gambians que hi ha a la ciutat. Aquest li respon que deu ser entre dos-cents i tres-cents, dels quals la meitat són musulmans. El candidat republicà pregunta llavors per la relació que tenen els musulmans amb l'Església local i l'imam li diu que és inexistent, però que amb els musulmans d'altres mesquites si que estan coordinats. El representant dels musulmans explica que la mesquita on es troben es va obrir el 1988, sent la primera de Mataró, i que ell és el segon imam que la vetlla. I pronuncia paraules conciliadores: "Si no podem viure junts perquè som de religions diferents, no val la pena ser-ne".
Per acabar el candidat d'ERC pregunta a Boubacarr Fatty si sap què vol el partit que ell representa a Mataró: "Sí, vol la independència, però serà molt difícil que s'hi arribi, costarà molta feina". I recorda, sorprenent als presents, com el català va ser una llengua reprimida durant el franquisme. En referència a l'idioma, Civit va proposar a l'imam i al noi que l'acompanyava que s'apuntessin a un curset de català i que ell mateix estava disposat a fer el possible perquè se'n pogués fer un curs a la mateixa mesquita.
Com a plat final, una sopresa: l'imam es posa a recitar unes paraules amb àrab i reclama als musulmans que assisteixin a les mesquites, que asseguren que estan buides. És clar que ningú entén res d'això fins que no ho tradueix, al cap d'uns minuts.