Espaldamaceta arriba al Clap amb la seva particular visió de la cançó d’autor
Escollir Espaldamaceta de com a pseudònim artístic ja denota que no s’està davant d’un cantautor qualsevol. Tampoc és molt “normal” que el seu grup paral·lel, on aboca el repertori que no hi cap sota la denominació d’Espaldamaceta, s’anomeni Cocina. La seva cançó més coneguda porta per títol l’explícit “Y ahora que la mierda ya me llega hasta los ojos”. Tot plegat, força excèntric, però també una manera de cridar l’atenció entre el marasme de cantautors que omple l’Estat. I el tarragoní José Juan González ho ha aconseguit. El seu nom cada cop sona més entre la blogosfera musical del l’estat i La revista Rockdelux, lectura de capçalera indie, ha assegurat d’ell que “arriba a un nivell d’emoció similar a Jeff Buckley o Elliott Smith, tot i que amb un estil inconfusible”. Comparar-lo amb mites traspassats com Buckley o Smith potser està encara fora de lloc, però no hi ha dubte que les cançons d’Espaldamaceta són emotives, reposades, tristes i un pèl torturades. Armat tan sols amb la seva guitarra amb cordes de nylon, el músic tarragoní desgrana a l’escenari el repertori del seu primer disc, Madera y poca luz, en escenaris cada cop més importants d’arreu del país. Aquest divendres ho farà a la sala Clap.
Funk, latin i molt de ritme a l’escenari amb els barcelonins Arangu
Nascuts l’estiu de l’any 2007, Arangu son un grup jove però amb força projecció. El seu myspace ha rebut fins a 80.000 visites en tan sols 10 mesos, i això sòl ser una bona senyal per a arrencar una trajectòria musical positiva. Aquest dijous actuen al Clap, un més de la cinquantena de concerts que han realitzat en tan sols un anys, acompanyant músics de la talla de Maceo Parker, Troba Kung Fu, Muchachito Bombo Infierno o La Kinky Beat. Un seguit de noms amb els quals Arangu comparteix la passió pel ritme i per la fusió d’estils. El funk i la música llatina són els seus principals referents, sense oblidar el hip-hop, el reggae o el drum’n’bass. Tanmateix, la majoria de músics que integren el grup barceloní provenen del món del jazz, un fet que atorga una forma prou curiosa i original a les seves cançons.
El Col·lectiu de músics porta hip-hop i ritmes llatins a Mataró
El cicle de concerts que programa el Col·lectiu de Músics del Maresme a la sala Clap es presenta aquest cap de setmana més variat que mai. Per un costat, hi haurà el hip-hop de RFK (Rap Fucktory Krew), un grup integrat per membres de Mataró, Llavaneres, Masnou i Barcelona que vol fer-se un lloc en el cada dia més poblat món del rap estatal amb cançons com Estilo medicinal o Empieza el juego. I per l’altre, l’estil inconfusible de Polvorosa, banda capaç de barrejar speed metal, soul, rock, punk i bogaloo, entre d’altres, tot i estar formada tan sols per tres músics.
