Carles Claveria va arribar als 14 anys al Centre Natació Mataró, i des dels 17 que juga amb el primer equip. Amb 30, ha decidit deixar de jugar en un grup que ha vist créixer fins a assolir fites impensables fa anys, com arribar a unes semifinals del play-off al títol de Lliga o jugar la Copa LEN. Clave', com el coneixen a l'equip, ha dit prou per prendre's la vida amb una mica més de calma.
Com es viu, desde dins, tota l'evolució de l'equip?
He vist com de Segona vam pujar a Primera, i l'evolució en aquesta categoria fins arribar a on som ara. A l'inici vam patir per mantenir-nos i ara lluitem per fites més importants. Sempre hem sigut un grup molt unit.
Ha estat Dorin Costras una de les claus d'aquesta evolució cap a un equip guanyador?
És una de les claus, tot i que el seu valor afegit és que ha sapigut aprofitar la dinàmica positiva que s'arrossegava amb altres tècnics per fer-la encara més evident i aconseguir coses que altres no havien fet. Ell va arribar de Romania, en un equip humil amb el que va acabar guanyant la lliga, començant desde sota. Crec que vol fer el mateix amb el CN Mataró
M'imagino que jugar a aquest nivell deu ser un orgull.
Jugar a aquest nivell et fa valorar-te més com a esportista i lluitar per seguir evolucionant. En Dorin, a més, aquests últims anys, ha aconseguit transmetre aquesta aspiració personal a l'equip
Però és possible guanyar la lliga amb aquest equip?
A veure, està clar que és més difícil que amb altres clubs, perquè la política d'aquesta entitat és jugar amb gent de casa i amb estrangers que marquin la diferència, com en Florin (Bonca), que ja és un de casa, o l'Andrei (Iosep), que té moltíssima qualitat. Però el que sí tinc clar és que si es guanya amb aquesta filosofia, l'alegria segur que és molt més gran.
I no et fa pena deixar-ho ara que les coses pinten tant bé?
Arriba un moment en què et plantejes si continuar amb aquest ritme de vida, i si és adient. La família tira molt i jo pràcticament, entre la feina i el waterpolo, no tinc temps per res més. Vull disfrutar de la parella i no estar tot el dia estressat. Necessito una relaxació física i mental, que, amb aquest ritme, no puc trobar. No vull anar enganxat al rellotge com em passava fins ara.
És un adéu per sempre?
És difícil plantejar-t'ho així. Està clar que, ara mateix, tal com ho sento, és un adéu per sempre, però no es pot ser tan rotund perquè no saps quines situaciones es poden plantejar en un futur. Per exemple, si tornés l'Svilen (Piralkov) i en Mark (Matajsz), potser em plantejaria tornar jo també.
Però sona a falta de compromís amb els teus companys.
No. Aquesta és la meva il.lusió. No té res a veure amb els meus companys. N'hi ha que ho entendran i n'hi ha que no, però en cap cas és una desconsideració cap a ells. A més, plantejat així, també penso que sóc un tap per gent com en Kiku, que estan demostrant que tenen moltes ganes per jugar, i que no ho fan més perquè jo estic davant d'ells. D'aquesta manera, els deixo via lliure. Jo vaig tenir la sort de jugar en un equip com a aquest i ara crec que, aquesta mateixa sort, l'han de gaudir altres. En Kiku, per posar només un exemple, ha de tenir la oportunitat que jo ja vaig tenir.
Amb què et quedes d'aquests tretze anys al primer equip?
Em quedo am el club, que és una família. Em quedo amb tots i cada un dels qui han passat pel primer equip i pels equips de base. Em quedo amb la voluntat que ha tingut aquesta entitat per tenir un equip format per gent de Mataró, que, en el món que vivim és admirable. Quan veus un món com el futbol, on també trobes exemples com l'Athletic de Bilbao, encara et fa sentir més orgullós haver format part d'un equip així. També em quedo amb el treball diari i constant que sempre s'ha dut a terme.
I pel cantó negatiu?
Amb la poca valoració que es fa d'aquest esport. Et passes el dia entrenant i acabes per prendre decisions com aquesta, la de deixar-ho córrer. Aquest esport fa que se't dinamiti el cos.
Però fer esport va bé.
Sí, però en excés també és dolent i t'asseguro que el waterpolo és molt dur i es pateixen les conseqüències.
I ara què?
Ara disfrutaré del centre i seguiré entrenant-me. La veritat és que sempre et queda el dubte de si fas bé. De fet, en Dorin em va demanar com a favor personal que em fes la fitxa i la he firmada, però tinc molt clar, com a mínim ara, que no tornaré.
Amb quin entrenador et quedes dels que han passat per la teva carrera?
Tots són bons. Potser en Dorin és el que més ha quallat. També perquè hem seguit una progressió junts.
Comveus la lliga aquest any?
Està molt igualada. Penso que el CN Mataró ha de ser conscient d'on pot arribar. Crec que poden millorar els resultats de l'any passat es va arribar a semfinals de la lliga, acabant en quarta posició a la lliga regular i aconseguint la classificació per la Copa LEN. Han de jugar sense pressió i creure's que poden arribar lluny. Han d'assimilar que sónun equip potent. El potencial hi és. Jo no crec que guanyar la lliga sigui un somni. L'estructura és la mateixa, tot i que hi ha hagut canvis. Crec que tothom està molt capacitat per sorprendre, des dels més veterans fins el més joves. De fet, en Florin, per exemple, cada any em sorprén.
