El TecnoCampus ha quedat petit i li ha arribat l'hora de créixer. La necessitat de dotar-se de nous espais per acollir nova oferta educativa, vinculada sobretot a la formació professional, portarà el parc universitari i empresarial mataroní a construir un nou edifici adjacent a l'actual campus. Una mostra de l'èxit d'aquest projecte cabdal a Mataró, amb més de 3.000 estudiants (un terç del total de la UPF, a la qual està adherit) i amb ple empresarial a les seves instal·lacions. El model educatiu de TecnoCampus, les línies de creixement o el repte de trobar finançament i ser sostenibles són alguns dels temes que es tracten en aquesta entrevista amb Josep Lluís Checa, director general del TecnoCampus.
Fins a quin punt TenoCampus ha arribat al límit de la seva capacitat i és necessari créixer?
Jo diria que més que la necessitat, és l'oportunitat de créixer. Un dels objectius clars del TenoCampus és el desenvolupament d'activitat empresarial en el context de Mataró. No només oferint els seus espais, sinó generant un ecosistema d'iniciatives emprenedores. Òbviament, com més capacitats tens, més projectes pots atreure. És una bona notícia que tinguem un nivell d’ocupació tan elevat, però actualment ens limita en aquest sentit. Això ens ha portat a “colonitzar” nous espais, com l’edifici d’El Rengle. Hem ocupat qualsevol punt que ha anat quedant lliure, però ara ja anem més justos.
Però la urgència més gran és a nivell empresarial o educatiu?
En realitat és a nivell educatiu, però no amb allò que ja estem fent, sinó amb allò que volem potenciar, que és la formació professional. En l’oferta de graus universitaris hem arribat a un sostre on, amb les instal·lacions que tenim, estem mantenint unes ràtios d'estudiants relativament baixes, i amb una docència que es manté, reconegudament, amb uns nivells de qualitat elevats. Però la situació actual no ens permet promoure iniciatives com els graus superiors d’FP, que és un àmbit on ja hem declarat públicament que volem avançar i pels que necessitem espais diferenciats per acollir-los.
Aquesta vinculació directa de la formació professional a l'àmbit universitari és un trencament del paradigma existent
“A tota Europa la formació professional de grau superior està assimilada a la formació universitària, i aquesta ha de ser la nostra línia”
A tota Europa la formació professional de grau superior està assimilada a la formació universitària. Però Espanya, a nivell legislatiu, havia anat en sentit contrari. L’objectiu ara és establir bases bidireccionals molt més senzilles i atractives entre els dos àmbits, vincles més estrets. Des del punt de vista de l'estratègia de Tecnocampus, que sempre ha estat una entitat professionalitzadora amb una mirada directa a portar talent i valor a les institucions i empreses, aquest era un punt important. Hi havia dues vies d'entrada per part nostra en aquest món: una, considerada intrusiva, era crear nova activitat de formació professional de grau superior a Mataró, que competís amb l’oferta existent a la ciutat. L'altra via era la col·laborativa, treballant conjuntament amb els centres de formació de la ciutat, establint nexes acadèmics amb ells, i és per la que apostem.
Checa, a l'exterior del TecnoCampus
I això, com es concretarà?
Acompassant les currículums amb altres institucions perquè sigui més fàcil convalidar coneixements i assolir la titulació. En aquest sentit és l’acord que hem establert amb l’Escola PIA de Mataró, seguint el model 2+3: dos anys d’estudis de cicle superior i els tres restants de grau, per exemple en l’àmbit de màrqueting per poder obtenir reconeixement professional i acadèmic.
Tecnocampus aporta ja un terç del total d’estudiants de la Universitat Pompeu Fabra.
Això és important per nosaltres, però no és una forma de marcar territori ni mida. En aquest escenari, el que ens caracteritza és el nostre caràcter universitari de ciències aplicades, que és complementari a aquella mirada més purista que s'ha tingut de la UPF, entesa tradicionalment com universitat centrada en la recerca. A pràcticament tots els països europeus hi ha aquests dos models d'universitat, mentre que a l’Estat espanyol no hi ha aquesta diferenciació. La UPF destaca sobretot en recerca en àmbits com l'econòmic o la biomedicina, a nivells de màxim prestigi internacional. Nosaltres no podem ni volem competir contra aquest posicionament; volem ser complementaris, apropant-nos més a les empreses, amb un ADN emprenedor en tot allò que fem. A la UPF hi aportem un component d’aplicació del coneixement a través de la iniciativa empresarial. Aquest posicionament ha costat d'entendre.
Qui és que no l’entén?
“L’aprenentatge no vindrà donat per grans paquets de coneixement, sinó per continguts molt adreçats a les necessitats de cada persona”
No pas des de la Pompeu Fabra, sinó des del fet que tenim un sistema universitari de model únic quan, en el fons, totes les universitats volen evolucionar cap a un model d'emprenedoria i de transferència del coneixement al sector productiu. En el posicionament de rànquings de recerca de les universitats catalanes, totes les públiques estan molt ben posicionades. Però en l'àmbit de transferència no tant, i és aquí on nosaltres, pel propi model, volem apostar-hi. Un model que determina que a data d'avui tinguem 137 empreses a casa nostra, amb tot el que implica d'activitat i d'oportunitats de relació. Hi ha un ecosistema d'innovació i generació de coneixement que parteix de Tecnocampus. Això inclou iniciatives incubades que provenen directament dels nostres estudiants, amb un valor del coneixement, una iniciativa innovadora i d'impacte directe.
Checa, durant l'entrevista
Anem cap a un panorama educatiu de formació post-obligatòria que és diferent al que teníem fa una o dues dècades.
“El suport econòmic ha de venir del sistema públic, perquè nosaltres som una eina pública”
No sé si som conscients de fins a quin punt les coses estan canviant respecte a com eren tradicionalment. Per això a TecnoCampus parlem d'ecosistema individual d'aprenentatge. Cada vegada aquest aprenentatge no vindrà donat per grans paquets de coneixement, el que es coneix com a graus de formació internacional o graus universitaris, sinó per una mena de continguts molt adreçats a les necessitats de cada persona, i als requeriments de les empreses, i pensats per assolir un efecte molt concret. I aquí la formació al llarg de la vida és clau. Prenem com a exemple la intel·ligència artificial, que avui en dia ens està inundant i que qualsevol professional, independentment de la seva edat o sector, pot tenir interès en conèixer. Poder incorporar aquests coneixements al llarg de la teva trajectòria serà clau, i ens calen instruments solvents i certificats que garanteixin aquest aprenentatge.
El que cal també és que la ciutadania o potser les empreses, moltes vegades, prenguin consciència d'això.
Certament, les empreses han de fer un canvi. Algunes ja l’estan fent. Ja és habitual trobar grans companyies, sobretot consultores, que no et demanen un títol, sinó unes competències, unes habilitats i el desenvolupament d'aquestes. Aquest canvi de paradigma empresarial, en tot cas, no s’ha de produir tan sols a l’hora d’incorporar el talent, sinó de saber retenir-lo. Han d'ajudar a la formació dels seus treballadors i nosaltres hem de crear perfils educatius específics per a les seves necessitats, de manera continuada, no només com a resultat d'una carrera universitària.
En groc, el solar on anirà el nou edifici del TecnoCampus
Al final, tot plegat s'alinea amb l'objectiu inicial del Tecnocampus, que era transformar el model econòmic de la comarca.
El Tecnocampus és un instrument que vol liderar aquest canvi de model econòmic. Sabem que referents internacionals tenen trajectòries llargues i sostingudes, però que necessiten temps per donar resultats, i nosaltres estem en aquesta línia. Creiem que a Mataró ja estem veient un retorn de la inversió i dels recursos destinats a aquest projecte, i esperem que aquest retorn sigui encara més gran en el futur. Tecnocampus ha demostrat que té unes bases molt robustes, tant en la solidesa de l'oferta com en la seva component financera. També hem estat capaços de pensar en el projecte a llarg termini.
D'on ha de venir el suport econòmic per seguir endavant?
Necessàriament del sistema públic. Perquè nosaltres, tot i que ens articulem com a fundació privada, en realitat actuem com una eina pública, tant a l'hora de fixar els preus dels graus com de les assignacions a beques. El nostre model de governança també és públic amb la participació d'entitats empresarials, sindicats i representants institucionals. Però necessitem més recursos per poder fer nous projectes de manera més àgil. Esperem que des de l’àmbit públic se’ns doni el suport econòmic necessari per seguir creixent.
Checa, durant l'entrevista
Competiu amb altres centres universitaris i parcs empresarials d'arreu de Catalunya, similars a vosaltres. Com es gestiona aquesta competència?
Com el nostre, no n'hi ha cap. A més de la nostra vinculació amb la Universitat Pompeu Fabra i del nostre rol proper a les empreses i a la transferència de coneixements, el gran factor diferenciador que tenim és el nostre model de governança i aquest ADN públic que tenim i que són clau.
Com veus el Tecnocampus d'aquí a 10 anys?
“El repte és mantenir una oferta universitària sempre coherent amb les necessitats del moment"
Primer de tot, volem que segueixi mantenint una oferta de formació universitària coherent amb el moment i alineada amb les necessitats de les empreses i organitzacions. També que es diversifiqui aquesta oferta, amb una aposta per la formació al llarg de tota la vida, tenint en compte que la piràmide d'edat canviarà i que cada vegada més persones buscaran formar-se al llarg de la seva trajectòria professional. L'ecosistema individual d'aprenentatge serà clau per a nosaltres, i ens permetrà continuar creixent en els propers anys.