Llatinoamèrica, amb una població de prop de 600 milions de persones, genera uns 200 milions de tones de brossa a l'any. I tota ella acaba als abocadors, ja que en tot el subcontinent no hi ha ni una sola planta de tractament de residus. Per posar-hi solució, s'han constituït en la Xarxa Llatinoamericana de Gestió de Residus Sòlids (RELAGRES) per impulsar projectes de valorització energètica i trobar el suport d'experts en la matèria. I l'han trobat en la Planta de tractament de residus de Mataró, que farà de consultora per als països de la xarxa.
El Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, que gestiona la planta mataronina i que integra Mataró i 27 municipis de la comarca entre altres administracions, es va adherir ahir dimecres formalment a la RELAGRES. Es va signar l'acord al saló de sessions de l'Ajuntament, com a preludi del congrés Recuwatt, que té lloc aquest dijous i divendres a l'Auditori del TecnoCampus i que reuneix més de 300 professionals de la gestió de valorització de residus d'arreu del món.
Amb la signatura de l'acord, RELAGRES confia en trobar assessorament per optimitzar la gestió dels residus a Llationamèrica, un problema greu sanitari que volen solucionar però que de moment no poden fer perquè no hi ha cap planta de valorització energètica a tot el territori. Es tracta d'una població de 588,6 milions de persones i gairebé el 80% viu en zones urbanes. La població genera uns 200 milions de tones l'any, el 100&% dels quals van a parar a abocadors, on hi solen malviure i treballar alguns dels col•lectius més desfavorits del continent. La implantació d'infraestructures de valorització de residus a l'Amèrica Llatina evitaria que a l'any anessin a l'atmosfera 120 milions de tones de CO2. I l'impacte socioeconòmic estimat de la implantació d'aquestes infraestructures es traduiria en la creació de més d'un milió de llocs de treball di rectes i mes de 84.000 milions d'euros en inversion.
El president de la xarxa llatinoamericana, Jaime Cataldo, va explicar ahir dimecres que la regió metropolitana de Barcelona és per a ells un referent de "la innovació, el fet d'assumir reptes i provocar grans canvis" a les ciutats. I espera que l'experiència de la planta de Mataró els ajudi a "fer salts" importants i no cometre errors del passat en la seva "fase d'aprenentatge"
-