Continents i continguts. Crítica de Pere Pascual

El començament de les obres del que ha de ser Centre d’Art Germans Arenas Clavell és potser l’única noticia positiva que ofereix la Municipalitat a la plàstica local, en molts anys. Poc sabem del que s’hi cou allà. El projecte bàsic, presentat fa un grapat de mesos pel servei d’obres, sembla a priori atractiu, encara que no hauria estat de més quatre consultes als professionals i potser així evitaríem desgavells com els de Can Palauet que pot servir per a moltes coses menys per a la que va ser creada, és a dir com a sala d’exposicions. Però el que més important ha de ser el contingut. El que , el com, el qui i de quina manera s’ha de regir el concepte del centre. I això no ho sap ni la ciutadania, ni els afeccionats , ni els artistes, ni la gent de l’art, ni penso que ningú. Cal definir un projecte concret i deixar de fer volar coloms. Saber que és vol, com és vol i quin és el camí per aconseguir-ho . I fer-ho, no per la via de l’obligació i si per la del consens i la participació. Cal fer del Centre d’Art Germans Arenas , un projecte viu, il·lusionant i il·lusionat amb la participació de l’Art i dels artistes . Cal mirar endavant i en aquesta mirada difícil lloc hi tenen la gent del Pmc i els del Museu que han mantingut i mantenen una postura fòbica i despreciativa cap a la plàstica local. Comencen unes obres (les de fora) i en cal començar unes altres (les del concepte). No ens passi que dintre d’un temps haguem cuinat la millor sopa i no tinguem cullera per menjar-la.