Carod-Rovira és el candidat simpàtic de la campanya. No és una qüestió de personalitat. És una tema d'entorn, d'embolcall: el seu equip han creat la imatge d'un candidat fresc i proper intencionadament distanciat de la pompositat que exhibeixen Maragall i Mas en els seus actes públics. A Mataró, els qui van anar a sentir en Carod a la Sala Cabañes es van trobar un capgròs amb la cara del republicà que els feia "hola" amb la mà a l'entrada i que convidava a pensar que allà dins hi passaria alguna cosa distreta.
A l'interior del teatre, el públic, que omplia de gom a gom la platea i part de l'amfiteatre unes quatre-centes persones en total es trobava amb una gran pancarta que omplia l'escenari on apareixia altra vegada el candidat, aquesta vegada dibuixat i amb cara de murri, al costat d'un lema en el que es podia llegir " a prop". La banda sonora música tradicional catalana amb gralles va anunciar l'inici de l'acte: El regidor Toni Civit, segur i precís, va fer de mestre de cerimònies. Ell va donar pas a Pere Aragonès, líder de la JERC al Maresme. El noi va fer un discurs molt enèrgic, però una mica pujat de to (que cridava massa, vaja), cosa que a ERC, tal i com va dir després Carod-Rovira, no fa ningú. Després del jove Aragonès, pujaria una altre Aragonès la Teresa, que no és de Pineda sinó de Premià i que serà parlamentària gairebé amb tota seguretat. En el seu discurs llegit va anar de menys a més i va acabar donant pistes que amb una mica d'entrenament pot fer bons parlaments. Menys convincent va ser la posada en escena de Jaume Oliveres, ara a la Diputació i a l'Ajuntament de Barcelona i abans la referència d'ERC al Maresme. L'exdiputat que va pujar abans de la Teresa, va estar apagat i poruc i va servir perquè la gent mirés al seu entorn i descobrís detalls, com les senyeres penjades als laterals de la Sala; els periodistes escrivint amb ordinadors portàtils o el moviment de gent que anava omplint l'amfiteatre.
Després va tornar a sonar la música de gralles i va pujar el candidat. Carod-Rovira, fill d'aragonès, va fer una broma amb els cognoms d'en Pere i la Teresa que li va servir per dir que a Catalunya catalans ho són tots, els aragonesos, els murcians i els andalusos si se'n senten. La cosa és que entre el públic d'aragonesos, murcians i andalusos no n'hi devia haver cap ni un. Al final, el capgròs, el dibuix i la gralla eren l'anunci d'un míting convencional i llarguet, amb quatre ponents, quatre tòpics i quatre idees repetides. Potser la gent de la campanya hauria de començar a posar una mica d'imaginació, també darrere el faristol.
