La darrera vegada que Carod-Rovira va ser a Mataró, abans de les eleccions del 16 de novembre, el líder republicà va arribar a la Sala Cabañes acompanyat d'un capgròs que reproduïa la seva cara. Era una de les maneres amb què Esquerra volia escenificar la seva voluntat "popular" -propera a la "bona gent", com repeteix insistentment el seu líder-, que és un partit "enrotllat", d'estar per casa -però en el millor sentit-. Hi va haver somriures i ironia durant tota l'estona i el personal va sortir convençut de la brillantor intel·lectual i de les bones maneres de Carod-Rovira.
Dissabte passat, la munió de persones que volien entrar tan si com no a veure'l en el Foment Mataroní -feia gràcia veure els regidors Toni Civit i Genís Bargalló fent d'acomodadors davant l'allau de gent- es van trobar amb un espectacle sensiblement diferent: un míting electoral pur i dur d'una agressivitat molt poc habitual en l'ERC a què estem acostumats. I un públic que tenia ganes de treure els seus dimonis.
En sortir ho admetien els propis republicans i tot: el seu líder va fer un discurs populista, amb alguns tics messiànics, i va arribar allà on es queixen que arriba al PP, a la desqualificació personal. A veure, no és que Carod insultés Aznar, però les referències a la seva estatura -per posar un cas- demostren com la processó que va per dins de Carod encara belluga amb ardor. Poc se li deu poder demanar més després del que ha patit, però no hauria sorprès a tothom de debò si hagués parlat de com ha de ser el nou estatut de Catalunya o la nova llei de finançament? En tot cas, amb el "mal rotllo" de dissabte passat no s'augura res de bo a llarg termini, tot i que a nivell electoral només feia falta sentir la gent al final de l'acte- amb tota seguretat les eleccions aniran molt bé pels republicans.
