Toni Civit i Genís Bargalló són els dos últims regidors a prendre seient a l'inici del ple.
A les set de la tarda, el número d'assistents ja hi ha tota una fila de gent dreta envoltant les cadires- delata que aquest és un ple excepcional després d'una setmana molt moguda. La presència policial quatre policies a baix-, dos a l'escala i uns quants més al primer pis afegeixen una mica més d'expectació a la cita.
Els primers cinc punts de l'ordre del dia passen sense pena ni glòria. Al públic, uns 25 treballadors de l'IMPEM amb la carta de Llansó a Civit entre mans- esperen també l'arribada del punt número 6. A primera fila, la nova directora de l'IMPEM, Mireia Ràfols, substitueix un Jaume Llansó que acostumava a assistir als plens municipals.
A les set i 23 minuts l'operari del so situa el micro a l'espai que queda entre els regidors i el públic perquè la representant dels treballadors pugui dirigir-se al ple, mentre Joan Antoni Baron presenta el tema com aquell qui res. La resta de treballadors es posen drets en senyal de suport.
El text és dur i reparteix crítiques tan a Civit com a Llansó. Civit, impecablement vestit fosc, amb americana, com sempre-, aguanta estoic. Però no pot amagar la seva preocupació. Intenta mostrar-se tranquil, prenent notes, com si la cosa no anés amb ell. S'enutja quan Mojedano que parla amb solemnitat- li retreu per enèssima vegada el tema del Museu del Rock. Fa que no amb el cap. Bargalló fa idèntic gest quan el portaveu popular li retreu el nomenament de Sergi Penedès. Joan Antoni Baron també diu que no més convençut- quan Mojedano insinua la possible parcialitat de l'informe. Ràfols, que Mojedano elogia, riu.
Civit beu aigua per refrescar-se. A la seva dreta, Esteve Terradas mira més la taula que no pas cap endavant, intentant passar desaparcebut. Pilar González, per la seva banda, s'arrapenja a l'esquerra del seient, en direcció a Baron. Ningú vol protagonisme a l'hora de rebre, és clar.
Quan falten catorze minuts per les vuit l'aire acondicionat s'engega miraculosament. Les 102 persones que hi ha entre el públic el fan absolutament necessari. Molt poc després Civit pren la paraula. Parla relativament segur del que diu; això sí, utilitzant la seva típica crossa -diéssim o diguéssim- mentre es rumia com acaba la frase. Els treballadors de l'IMPEM riuen per sota el nas quan els diu que la mateixa tarda els ha comunicat per correu electrònic la seva voluntat de resoldre els problemes. El segon riure, aquest ja molt més evident, es produeix quan Mojedano diu que Civit té l'habilitat d'embolicar més la troca en comptes de resoldre els problemes.
Cap a un quart de nou es passa al punt set de l'ordre del dia. Han estat els moments més tensos del mandat.
