Les convulsions que s’han viscut al PPC local i la remor de fons que hi ha al PSC, contrasten amb la serenitat amb que ICV ha fet les primàries o amb la tranquil·litat que regna a CiU. Són la cara i la creu de l’activitat política en un any marcat, entre d’altres qüestions, per les eleccions europees, pels balanços de mig mandat i per la llarga durada dels plens municipals.
PSC
La inesperada renúncia del fins llavors president local Remigi Herrero posa de manifest que les aigües no estan tan tranquil·les al PSC de Mataró. Herrero deixa el càrrec pel seu descontentament amb el projecte actual dels socialistes locals. Així ho expressa ell mateix en el sí de la formació a través d’una carta enviada el mes de juliol. La direcció del partit assegura que la renúncia d’Herrero respon a la voluntat de tenir una dedicació menys representativa i més concreta, que es materialitza en la seva incorporació com a responsable territorial del grup de Cerdanyola. La diputada Consol Prados substitueix Herrero al novembre. L’elecció de Prados, fins llavors vicepresidenta, és un relleu natural que no s’ha d’interpretar, segons diuen, com un primer pas cap a un possible relleu a les files socialistes. Res fa pensar, per tant, que Joan Antoni Baron no repetirà com a candidat socialista. L’alcalde celebra almaig els seus cinc anys en el càrrec, en un acte que serveix també de balanç de mig mandat.
CiU
De tots els partits de la ciutat, CiU és el que té una situació més tranquil·la. La formació liderada per Joan Mora deixa enrere el to crispat que va marcar els plens durant el 2008 i prova un acostament amb els socialistes que, malgrat les bones intencions, no acaba de fructificar. En una reunió amb l’alcalde, Joan Antoni Baron, al gener, Mora intenta que es reconegui la seva figura com a cap d’oposició. Al febrer, CiU es reuneix amb representants del PSC per explorar nous espais per a l’entesa. El grup municipal, manté la seva tasca de control de govern en les llargues sessions plenàries. La forma de fer-les més àgils és, al desembre, motiu d’enfrontament de Mora amb l’alcalde. Els nacionalistes també són durant tot l’any molt crítics amb la gestió de Pumsa. Fora de l’activitat local, Mora és escollit número 3 de la llista de CDC a les eleccions europees.
PPC
L’any no ha estat fàcil al PPC de Mataró ni pel cap del grup municipal, Pau Mojedano, que ha fet autèntics esforços per cohesionar una formació visiblement dividida. Les tensions sorgides al 2008 arran dels congressos català i provincial, en els quals Mojedano va donar suport a candidatures renovadores, continuen durant el 2009. El moment més crític té lloc al juliol, coincidint amb el congrés comarcal. Mojedano denuncia irregularitats en l’elecció de compromissaris i retira la seva candidatura a la presidència del Maresme, que recau en el candidat oficialista Diego Sánchez, que relleva Víctor Ros. Al novembre, Mojedano reafirma el seu compromís amb el projecte del PPC a la ciutat i mostra la voluntat de repetir com a candidat “treballant tots units”. En aquest sentit, es preveu que en el congrés local nomeni una nova junta encapçalada per l’actual president José Manuel López i integrada de forma paritària per membres dels dos bàndols. Però a finals d’any el congrés encara està pendent.
ICV
L’any també ha estat distret pels ecosocialistes, centrats en el procés de primàries que culmina al novembre amb l’elecció per unanimitat d’Esteve Martínez com a candicat d’ICV a les municipals. Martínez, secretari d’organització de la formació, agafa el relleu de Jaume Graupera.
ERC
La constitució al mes de maig de Reagrupament.cat al Maresme és el principal maldecap dels republicans de Mataró i la comarca, que veuen com alguns dels seus exregidors i militants es desplacen cap a la formació que lidera Joan Carretero.
CUP
La CUP de Mataró centra la seva activitat a lluitar per la preservació de Can Fàbregas. La formació que lidera Xavier Safont-Tria també intenta, sense èxit, aconseguir que Mataró doni suport a les consultes independentistes d’Arenys de Munt i d’altres municipis.
Ple municipal d'abril