Els baixos de l'Hotel Barceló Sants són plens de gom a gom. Els de la canallesca hi hem anat perquè l'Artur Mas presenta allà les seves propostes per a les dones. L'agenda de campanya anuncia l'acte com un "dinar amb el món de les dones" però el cert és que allò és tot un univers. 1.200 "teresines" repentinades i empolainades esperen al candidat. De fet, n'hi ha tantes que l'entrada al menjador s'ha de fer per diverses portes en funció dels cognoms. Jo entro per una on s'indica "De Díaz a Ferrusola" i a l'entrar la primera cosa que veig és la "mater familias", és a dir, la Marta Ferrusola assetjada i saludada per bona part de les assistents.
Quan arriba el candidat amb la seva dona, l'Helena Rakosnik, l'eufòria s'esampa per la sala. I una estona després, àbans de la seva intervenció, el paroxisme arriba al límit. Un grup de dones -quan el veu sortir- comença a agitar els tovallons blancs (en principi tot eren tovallons). Això i els crits de "Mas president!" i "guapo!" fa que tot plegat agafi un to com de comiat de soltera d'aquells desbocats. Ja només faltaria trobar alguna de les assistents amb un penis de plàstic al front i al voltant les amigues disfressades de conillets.
L'emotivitat arribarà quan quan l'Artur, en el seu camí a l'escenari, faci dos petons a la Marta Ferrusola i quan després agraeix a la seva dona el suport dels últims mesos. La seva intervenció és un cant a la igualtat, a la discriminació positiva envers les dones. Recordo que una estona abans ha dit que li agradaria poder suprimir en 10 anys l'Institut Català de la Dona perquè això seria sinònim que s'ha assolit l'objectiu. Recordant tanta ànsia desbocada durant el dinar penso que si es passa de frenada potser en 10 anys caldrà crear l'Institut Català de l'Home.
