Ser detectiu era una idea que li havia agradat des de sempre, però ho veia com una professió de pel·lícula. Maria José Vicente treballava com a comptable fins que es va cansar de la feina d’oficina i va decidir que volia quelcom diferent, allò que sempre li havia cridat l’atenció. Durant tres anys va estudiar la carrera universitària d’Investigació Privada a Barcelona i seguidament va rebre la Targeta d’Identitat Personal o TIP, el permís que l’habilitava per exercir.
L’any 2005 Maria José va començar a treballar com a detectiu privat. Ho va fer per a tercers, especialment per a Zepol Detectius a Mataró. Sis anys més tard va decidir treballar pel seu compte i va muntar la seva pròpia empresa, MJ Detectives Privados, convertint-se en la primera dona en fer-ho al Maresme. “Quan treballes per a altres saps que hi ha una sèrie de coses que és difícil que facis, com anar a judici, parlar directament amb els clients o tractar amb advocats” explica i apunta que “m’encanta el que faig: és un treball que, si no t’agrada, no t’hi fiques”.
Quins són els casos més sol·licitats?
M’enfoco molt als particulars, més que a empresa, i sobretot faig control de temes econòmics: pensions alimentàries, pensions compensatòries, deutes d’empreses o localitzar estafadors. D’altra banda, també faig control de menors en casos en què els pares sospiten que els fills poden tenir amistats estranyes.
Ets una dona en un ‘sector d’homes’ diuen...
La dona s’ha anat introduint a poc a poc en els últims anys, però encara no en som ni la meitat. Com a dona, però, tens molts avantatges en aquesta professió. Per una banda, la gent no sospita tant de nosaltres i passem més desapercebudes. Per una altra, una dona dissimula més a l’hora d’obtenir informació d’algú.
Anar al detectiu encara és tabú?
Sí. Hi ha molts més clients dels que creieu, però la gent tendeix a no dir-ho perquè se sent malament pel fet d’acudir a un detectiu. Molts clients no volen venir al despatx per si algú els veu i em demanen quedar en un altre lloc. Això s’ha de normalitzar, som un professional com un psicòleg o un advocat. Jo treballo amb temes quotidians, aconsegueixo unes proves que les dono a un advocat i aquest les presenta en un judici.
Què ha de tenir un bon detectiu?
Molta paciència. Pots estar 10 hores asseguda mirant si surt algú d’una porta, plogui o faci calor. També has de tenir sang freda, capacitat de reacció i saber tractar a la gent per treure informació. Jo fins i tot m’he hagut de passar per periodista que feia una entrevista. Per descomptat, també t’ha d’agradar molt el carrer. En aquesta feina sempre saps l’hora que comences i on, però no quan i el lloc on acabes.
I l’impacte d’Internet en el sector?
Molt gran. En traiem molta informació. A través de les xarxes socials trobem moltes dades sobre una persona, els usuaris no en són prou conscients. Sabent buscar bé i sense accedir a res il·legal, a vegades fem el perfil d’una persona només amb Internet.