A Mataró hi ha centenars de persones que es dediquen a ajudar els demés de forma desinteressada. Què els va portar a fer-ho? A què es dediquen? Com ajuden a millorar la vida dels demés? I com els compensa aquesta activitat? En Jaume, la Fina, en Gabriel i la Isabel ens ho responen. Recordeu que ara s'enceta la Setmana del Voluntariat, per reconèixer la tasca d'aquestes persones i convidar els veïns de la ciutat a sumar-s'hi.
Aprenent des del voluntariat que la vida és un miracle
Isabel León – Voluntària a AECC-Catalunya Contra el Càncer
"Sempre que he pogut m’he sentit bé ajudant. Viure compartint val la pena i ser voluntari et proporciona el valor de compartir. És prendre acció davant d’una necessitat sense esperar retribució. No és desinteressat; jo tinc molt d’interès i l’única satisfacció son motivacions personals. Vaig decidir entrar a l’AECC (Associació Espanyola Contra el Càncer) perquè crec que el voluntariat ha de ser organitzat i rigorós, i així ho són la doctora Nieto, coordinadora, i tot l’equip professional i humà de la planta d’oncologia de l’Hospital de Mataró. L’AECC té esperit de lluita, d’acollida i de solidaritat i jo em sento part d’aquesta manera de canviar la realitat de tots i oferir un futur amb esperança"
La Isabel és voluntària de l’AECC a l’àrea d’oncologia de l’Hospital de Mataró, on acompanya els pacients i els familiars
"A Mataró el servei de voluntariat hospitalari funciona des del juliol i cada cop som més persones que tenim aquest valor d’acompanyament i solidaritat. Hi ha dies que només acompanyes en silenci a la persona, a la família, d’altres converses o simplement escoltes. Sempre amb l’objectiu de cultivar el benestar d’aquestes persones. I sempre surto de l’Hospital emocionada, perquè aquelles persones fan que jo sigui millor cada dia, i amb tota seguretat rebo molt més del que jo dono. Fent aquesta tasca aprens constantment que la vida és un miracle, amb això ja n’hi hauria prou si ens ho creguéssim de debò. Estar viu és el bé més gran que tenim. Que no s’ha de donar per fet el valor de qui tenim al costat la família, els amics, la teva parella, els fills... Que la nostra felicitat és el dia a dia, el camí, les petites coses. Que s’aprèn molt més dels moments de dificultats. I ser voluntària em permet estar sempre en contacte amb la realitat".
Ajudant a la pervivència del català
Jaume Llibre - Voluntari per la llengua al Consorci de Normalització Lingüística
“Jo estava interessat en treballar perquè no es perdés el català com a llengua pròpia. Em vaig assabentar que des del Consorci de normalització Lingüística necessitaven voluntaris en aquest sentit, que es comprometessin durant una hora a la setmana, a raó d’uns tres mesos, a poder mantenir una xerrada en català amb alguns dels seus estudiants. Des del Consorci em van assignar un noi de Veneçuela, enginyer informàtic que estava buscant feina al nostre país. Tenia un gran interès en aprendre, cada cop m’explicava en català com li havia anat la setmana i també m’ho portava per escrit, i jo li ho corregia. Al cap de poc va trobar una feina fora de Mataró i ho vam haver de deixar".
“Veure aquestes persones tan interessades en aprendre català també dona esperances que el mantindrem”
"A continuació em van assignar una noia xinesa, que es dedica a exportar pernils al seu país i també a dona classes de xinès aquí. Ens seguim veient els dilluns al matí, excepte els dies que ha de viatjar a la Xina per temes de feina. S’ha implicat molt, no només en aprendre català; jo sóc membre de Maimakansu i col·laborem en iniciatives com ara diverses caminades solidàries a la ciutat, i ella també hi ha vingut en diverses ocasions, portant-hi amigues".
"El voluntariat també m’ha aportat quelcom ben interessant: tan el noi de Veneçuela com la noia xinesa parlen un molt bon anglès, així que ells van fer el mateix amb mi: quedar per parlar en anglès perquè pogués millorar el meu domini de l’idioma. Veure aquestes persones tan interessades en aprendre català també dona esperances que no perdrem l’idioma, malgrat tantes pressions a les que està sotmès. La veritat és que està sent molt enriquidor”.
Fent guàrdia per fer possible el miracle d’un naixement
Fina Pérez – Custòdia del niu de la tortuga a Sant Simó
“Era a la biblioteca quan a través de Facebook vaig veure que una tortuga havia desovat a Mataró. L’associació SOS Maresme demanava voluntaris per protegir la zona on hi havia els ous, fent torns. Em va semblar un fet súper emocionant, quelcom històric a la ciutat, Com que ara tinc més temps perquè no treballo, vaig decidir que volia ser una de les persones que estarien vetllant pels ous".
La Fina va ser una dels centenars de mataronins que van fer torns per vigilar els ous de la tortuga
"En els primers temps hi anava molt sovint, tres o quatre vegades per setmana, però després es va anar apuntant més gent i ho vam anar reduint. Sempre m’agafava els torns menys volguts, al migdia en plena calor. Feia molt de temps que no anava a la platja i gràcies a això em vaig poder tornar a posar morena. Més enllà de cuidar els ous, era entretingut ser-hi perquè venia molta gent a veure com estaven, fins i tot de fora de Mataró, i ens feien moltes preguntes. Sort que ens van fer un curset previ on ens van donar força informació, però l’interès pel tema et portava a investigar per tu mateixa".
"La primera tortuga va néixer a quarts de set del matí. No era pas el meu torn, però tan bon punt me’n vaig assabentar vaig baixar corrent cap a la platja. Quan em va tocar el meu torn va caure un xàfec enorme i van haver de cobrir el niu amb un plàstic. Quan el van treure vam veure que havien nascut moltes tortugues més.
Va ser una experiència preciosa, com ho és sempre el voluntariat, ja sigui per als animals com faig jo com per a les persones. Avui hi ha moltes entitats, com Càritas, que sé que estan demanant voluntaris per ajudar infants i gent gran. Cal que la gent es comprometi i hi doni suport, perquè moltes associacions necessiten ajuda i hi ha un munt de col·lectius plens de necessitats. Què seria de tota aquesta gent sense els voluntaris?”
Contribuint a construir una societat més culta
Gabriel Bueno – Mentoria i suport amb infants, joves i gent gran
"Abans de jubilar-me treballava en una multinacional, en un lloc de molta responsabilitat. Des de la meva posició em vaig adonar que en una empresa com la nostra, i en el món en general, hi havia quelcom bàsic que a molta gent li mancava: comprensió lectora i capacitat de llegir i escriure bé. Tots hem de millorar molt en aquest sentit, i vaig decidir que quan em jubilés em dedicaria a això. Des del Centre Cívic Cabot i Barba em van encarrilar. Em van portar a Salesians Sant Jordi (entitat que ofereix educació en el temps lliure a infants i joves en situació de risc d’exclusió social). Allà vaig començar donant un cop de mà als infants en situacions familiars complicades, ajudant-los amb els deures de tots els àmbits, i constato de nou que el problema amb la lectura i l’escriptura és molt gran. Va ser llavors quan vaig contactar amb la biblioteca de la Fundació Iluro, on també vaig col·laborar en l’àmbit de la lectura amb nanos en situació una mica complicada, i ara també estic amb el Consorci de Normalització Lingüística, amb qui estic promovent tertúlies literàries amb avis d’una residència".
En Gabriel col·labora amb diverses entitats ajudant a millorar la comprensió lectora
"Per la manera com és el meu caràcter jo necessito estar molt actiu, i de manera ben organitzada. Em sento bé quan puc fer moltes coses, encara que la meva dona em diu que em veu menys ara que quan encara treballava. A vegades des de la meva antiga empresa em criden per una o altra cosa, i sempre els explico que avui com a jubilat sóc més pobre que abans, però molt més ric emocionalment. M’encanta el que faig i resulta una aportació fantàstica per a mi. Crec que és molt necessari tenir cultura, saber llegir i interpretar el que llegim. Un poble culte és un poble que evoluciona, per mi és una qüestió vital i és el que intento aportar".