La commemoració de la Diada Nacional de Catalunya serà de mínims, aquest any, a Mataró. Les estrictes normes anti-Covid que prohibeixen les reunions de més de 10 persones han fet caure la tradicional ofrena floral al monòlit a Rafael de Casanova i l’únic acte oficial que es farà serà la conferència institucional, a càrrec de Paola Lo Cascio.
Aquesta doctora en Història Contemporània i llicenciada en Ciències Polítiques intervindrà en una conferència que es podrà seguir on-line i que té per títol “40 anys de recuperació de l’autogovern: passat, present i reptes de futur”. La conferència, programada per a dijous 10 de setembre a les 19.30 h es farà en un Saló de Sessions no obert al públic.
Òmnium Cultural, que tradicional i històricament era la coorganitzadora de l’acte institucional colze a colze amb l’Ajuntament de Mataró se n’ha desmarcat. El seu president al Maresme, Carles Estapé, explica que “per temes d’ordre intern i afegit a la incertesa de si es faria o no, no hem fet una proposta amb prou temps a l’Ajuntament. A darrera hora se’ns va proposar el nom de Lo Cascio i com que la nostra col·laboració era proposar un ponent, no tenia massa sentit mantenir la col·laboració”. Estapé explica que el fet ha de ser puntual: “No és cap trencament ni cap mal rotllo amb l’Ajuntament sinó que esperem poder reprendre la tasca dels actes institucionals de Sant Jordi i la Diada Nacional”.
L’elecció d’un perfil com el de Paola Lo Cascio és objecte de polèmica a les xarxes socials, amb queixes com la del portaveu de Junts per Mataró Alfons Canela, que s'ha discutit amb el d'En Comú Podem Mataró Sergi Morales.
Qui és Paola Lo Cascio?
Més enllà de la seva presència més coneguda i polèmica com és el seu activisme a les xarxes socials molt bel·ligerant en contra de l’independentisme, Paola Lo Cascio (Roma, 1975) és llicenciada en Ciències Polítiques i doctora en Història Contemporània. Actualment és professora agregada d’Història Contemporània i vicedirectora del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI-UB). Les seves línies de recerca s’han concentrat fonamentalment en la història institucional i de les cultures polítiques en l’Espanya i la Catalunya contemporània i, especialment en el nacionalisme català.
És autora de diferents llibres i articles en revistes científiques. Entre els llibres que ha escrit hi ha “Nacionalisme i Autogovern. Catalunya 1980-2003” (Afers, 2008); “Economía franquista y corrupción (amb Andreu Mayayo i José Maniel Rúa, Flor del Viento, 2010); “La Guerra Civile Spagnola. Una Storia del Novecento” (Carocci, 2013). L’últim article publicat en la revista científica “Historia del presente” és: “Anatomía de unos gobiernos independentistas”.