Dies decisius de setmanes clau per al futur de Ca la Madrona, el jaciment visigòtic aparegut a Mataró i que és el subjecte de tot un serial polític a nivell local. El posicionament de Cultura de la Generalitat de Catalunya no s’ha de fer esperar més, expliquen des de l’Ajuntament. Quan Patrimoni es posicioni se sabrà quina de les dues sortides es transita: si la que abanderen l’Ajuntament i el Consorci de Residus del Maresme -de desplaçar les restes i fer lloc al Parc de l’Economia Circular- o la preservació ‘in situ’ de les restes visigòtiques.
- Respecte el trasllat proposat de les restes, de moment no hi ha novetats.
- L’expedient d’autorització de trasllat encara no s’ha resol per part de la Generalitat, assegura l’Ajuntament de Mataró.
Dit amunt o dit avall
La Generalitat de Catalunya farà com els antics emperadors romans a l’hora d’indicar vida o mort. Si alça el ditet i autoritza el trasllat proposat a inicis d’any per l’Ajuntament i per Maresme Circular, el rellotge del futur Parc de l’Economia Circular podrà reprendre el seu ritme. El Parc ja té el projecte fet i definit (de fet les excavacions que van fer aflorar el jaciment en formaven part) i l’Ajuntament ja té preparat també el projecte de la zona del Bon Recés on voldria traslladar les restes aparegudes.
Però el ditet també pot ser cap avall. No al trasllat. Tot i que els informes municipals l’avalen, la Generalitat pot decidir. Si no es poden tocar de lloc les restes, l’actual projecte de Parc de l’Economia Circular (amb la seva inversió, la subvenció europea, els llocs de treball que ha de crear i totes les xifres i arguments esgrimits des de fa anys) trontolla. Ajuntament i Consorci mantenen que no és possible fer conviure una cosa i l’altra al mateix espai del Polígon de Mata-Rocafonda, al nord de Mataró. Heus aquí l’atzucac actual que pot tenir sortida aviat.
L’acord del Ple
La qüestió tècnica és aquesta però políticament té més grapa i Ca la Madrona està guanyant pes com a tema a nivell mataroní. El govern en minoria del PSC i ECPM es van quedar sols al Ple defensant la versió oficialista i una heterodoxa unió de tota l’oposició (ERC, Vox, Junts, PP i CUP) va servir per aprovar una proposta dels cupaires defensant la preservació a lloc i la catalogació municipal de les restes. Una proposta com aquesta no és vinculant però sí que pesa: si l’Ajuntament no rep ràpidament l’autorització autonòmica per la seva opció es veurà pressionat per iniciar la tramitació administrativa del que es va votar. També és probable que algun dels vots de l’oposició, si el procés per esdevenir BCIL es demostrés que impossibilita el projecte de l’Economia Circular, arribés a canviar de vorera.
L’ADEPAC demana que s’apliqui l’acord de Ple
A tot això, hi ha la pota social. L’entitat ADEPAC-MIM creada inicialment quasi com a ad hoc per aquesta qüestió (i que ha presentat una denúncia contra la concessió de la llicència d’obres del futur Parc) considera en un comunicat que” si el govern municipal no proposa un projecte realment compatible amb el manteniment del patrimoni cultural i el centre d’economia circular serà responsable de totes les seves pèrdues. Qualsevol pèrdua seria exclusivament responsabilitat de l’equip de govern que va adquirir uns terrenys catalogats com a àrea d’expectativa arqueològica sense tenir previsió de la importància de les restes que s’hi podien trobar”.
L’ADEPAC posa sobre la taula que “encara queda pendent d’excavar uns 3200 metres quadrats que de ben segur portaran a la descoberta de noves restes d’importància similar o major del que s’ha trobat fins ara. Cal doncs que el conjunt del projecte que es plantegi per la resta dels terrenys tinguin en compte aquesta catalogació com a àrea d’expectativa arqueològica i que no es cometin els mateixos errors”.
L’entitat reclama a l’Ajuntament aplicar els acords del text aprovat al Ple, modificar puntualment el Pla especial del patrimoni de Mataró i que aquest jaciment passi d’àrea d’expectativa arqueològica a Bé cultural d’interès Local.